L’entrevista a la Núria Güell en 5 frases

Fotografia extreta de l’Artist Talk de la web artscoming.com

Marta López (@martalopa95) – L’entrevista a la reconeguda artista ja està disponible! Aquí en teniu un tast:

“Considero l’art com l’esfera de llibertat per excel·lència […] entenc aquesta “llibertat” […] com un privilegi a usar a nivell polític: dins el context artístic pots dir i fer coses que fora del marc artístic no podries”


 “Els meus projectes no parteixen de la inspiració sinó del malestar, i en algunes ocasions de la ràbia.”


“Alguns mitjans de comunicació, actualment, se’ls podria considerar els autors intel·lectuals de molts dels atacs xenòfobs i de l’augment del racisme més radical a la nostra societat.”


“A Catalunya me’n van censurar un [de projecte] per ordre dels mossos d’esquadra (La síndrome de Sherwood 2) i a Suècia me’n van “cancel·lar” un altre pel moralisme dels “benpensants”. (Sweet Europe #1 (Support Swedish Culture))”


“A l’estat espanyol el FIES consisteix en aplicar un règim de vida a alguns presos que implica aïllament i incomunicació gairebé total […] situació que implica tortura psicològica (també física, segons els testimonis dels presos)”

Les reflexions sobre l”Art de la guerra’ són les protagonistes a l’ADNplatform

Marta López (@martalopa95) – La galeria ADN presenta l’exposició Art of War” de l’artista plàstic Mounir Fatmi. Porta en actiu des del 22 de novembre del 2014 i es pot veure fins al proper 25 d’abril del 2015 a l’ADNplatform, les noves instal·lacions de Sant Cugat del Vallés. La mostra és una prolongació de l’exposició Light & Fire que la pròpia galeria va acollir i que va finalitzar el passat 16 de gener.
La imatge de presentació de l'exposició presenta a un grup de científics i intel·lectuals exiliats durant la Segona Guerra Mundial, pel seu origen ètnic o per estar en desacord amb la política nazi.

La imatge de presentació de l’exposició presenta a un grup de científics i intel·lectuals exiliats durant la Segona Guerra Mundial, pel seu origen ètnic o per estar en desacord amb la política nazi.

L’exposició pren el títol del llibre del mateix nom escrit per Sun Tzu i utilitza una de les seves frases per introduir la mostra: “Toda guerra está basada en el engaño”. Prenent això com a base, l’artista construeix un discurs sobre la guerra i la funció de la historiografia que permet a l’espectador adoptar una perspectiva crítica “allunyada de convencions i dogmes”. La seva intenció és mostrar per mitjà d’obres pròpies o materials d’arxiu les vivències i interpretacions sobre la guerra de diferents agents i èpoques.

Les principals obres que es poden veure a l’exposició són:

  • El cartell original de la película La Pelle, basada en la novel·la de Curzio Malaparte, que vol relacionar-lo amb la fatalitat de la creixent set de poder de l’èsser humà.
  • Les fotografies d’arxiu de la pel·lícula La battaglia di Algeri, de Gillo Pontecorvo. Fatmi utilitza l’aspecte històric i ideològic del film per mostrar les implicacions bilaterals que acompanyen qualsevol guerra d’alliberació nacional.
  • El projecte La Quatrième Couverture, basat en una comparació feta pel propi artista per tal de mostrar els paral·lelismes entre les imatges dels mitjans de comunicació i les publicitàries. El resultat és la identificació d’una convergència entre les imatges que venen informació de guerra i les que venen productes de consum massiu.
  • El video Muhammed Ali, The Labyrinth, on s’explica la història del boxejador afroamericà amb l’objectiu de mostrar les relacions de l’Islam amb els Estats Units.
  • L’escultura After the Fall, un obstacle hípic fracturat i recolzat sobre una superfície inestable com al·legoria a la inestabilitat de l’economia nord-americana que hi havia a la vigília de la crisi financera del 2008.

Bartomeu Marí: “La idea que els museus han d’ajudar als artistes és completament falsa”

Laura Genovard (@laugenquet) – Vols saber per què Bartomeu Marí, director del MACBA, ha dit aquesta frase? La segona entrevista de Barcelona s’ARTllibera ja està disponible a la pàgina d’entrevistes!

‘La Dinamitera’ qüestiona la posició de la dona al món de l’art

Andrea Pérez (@andreaperez095) “Whe don’t need another hero” és l’exposició col·lectiva d’aquest 2015 per al festival independent d’art i feminisme “La Dinamitera“. Es tracta d’una selecció de més de 30 artistes que té lloc en tres galeries diferents: UntitledBCN, Cadàver Exquisit i El Diluvio Universal. Aquesta edició farà especial èmfasi en la ceràmica artística, tot atenent també a la il·lustració, les pràctiques performàtiques i l’escultura.
La mostra qüestiona la presència de la dona al món de l’art i posa sobre la taula la invisibilitat dels referents femenins i la pervivència d’esquemes que legitimen l’art des de l’imperatiu masculí.

L'exposició romandrà fins al 18 de març. 

L’exposició romandrà fins al 18 de març.

El títol de l’exposició fa referència a l’heroïcitat que suposa la creació femenina en un moment on les retallades, les polítiques culturals i de gènere del govern, el difícil accés a la formació o un mainstream cultural innocu i acomodat que “de cap manera possibilita  els espais de reflexió o subversió necessaris” són una realitat. A més, hi ha una al·lusió directa a l’absència d’heroïnes de l’imaginari col·lectiu, en oposició a la multiplicitat d’herois masculins que trascendeixen culturalment. Així:

“La Dinamitera 2015 presenta en aquesta edició una brillant selecció d’artistes compromeses i plenes de talent, autèntiques super-heroïnes del segle XXI”. 

EL FESTIVAL La Dinamitera 2015

El festival ideat per Sophie Aguilera i Emma Fernández  va néixer fa quatre anys com una iniciativa petita i autofinançada amb el suport de les galeristes Jess Casey i Xavier Kaye (UntitledBCN). “La Dinamitera” pretén:

  • actuar sobre l’exclusió femenina al món de l’art,
  • convertir-se en una plataforma a través de la qual es faci ressò del treball d’artistes actuals
  • i crear un espai de reflexió a fi de proposar mecanismes per combatre la desigualtat en el sector.
  • Es tracta de “radicalitzar el discurs artístic per la transformació social“.
  • També es volen generar iniciatives de caire artístic i cultural que vagin més enllà del propi esdeveniment tot emprant-lo com a lloc de trobada.

Et vas perdre la crònica sobre la Performance realitzada per l'AVV de Poblenou i laTaula Ciutadana Eix Pere IV? Clica a la imatge!

Et vas perdre la crònica sobre la Performance realitzada per l’AVV de Poblenou i laTaula Ciutadana Eix Pere IV? Clica a la imatge!

El MACBA aposta per la radicalitat d’Osvaldo Lamborghini

Laura Genovard (@laugenquet).-El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) rendeix homenatge a la figura de l’escriptor argentí Osvaldo Lamborghini des del passat 30 de gener. La mostra consisteix en un recull de produccions plàstiques inèdites. L’autor d’obres contemporànies com  El Fiord(1969), Sebregondi retrocede (1973)  o Poemas(1980) és un literari reconegut arreu d’Europa i Sud-Amèrica. El MACBA ha apostat per presentar les peces visuals elaborades per Lamborghini durant el seu període resident a Barcelona (1981-1985). L’exhibició es basa en un conjunt de collages fotogràfics que fins ara restaven amagats al públic.

Cartell promocional de l'exposició d'Osvaldo Lamborghini

Cartell promocional de l’exposició d’Osvaldo Lamborghini

Teatro proletario de cámara permet observar per primera vegada en un museu la radicalitat de l’artista durant la dècada dels 80.

El comissari català Valentín Roma ha dividit l’exposició en quatre parts:

  • 1ª part) La Sala exposa un llibre-objecte vinculat al Teatro proletario de cámara en edició de facsímil.
  • 2ª part) Un espai dedicat exclusivament a les llibretes artesanals de l’autor on s’alterna la crònica política,  el diari íntim i el fotomuntatge.
  • 3ª part) Un apartat de caire sexual on es plasmen imatges de pamflets pornogràfics i dibuixos expressionistes
  • 4ª part) Les intervencions pictòriques de Lamborghini impreses en llibres dels mercats de saldos editorials.

A més a més, els novel·listes César Aira, Alan Pauls, el filòsof Paul B. Preciado, el crític literari Antonio Jiménez Montero, juntament amb el comissari han produït un catàleg titulat El sexo que habla on es comenten els temes i les tècniques de la mostra.

L’exposició es podrà visitar fins l’1 de juny del 2015.

Barcelona s’ARTllibera estrena secció d’entrevistes

Andrea P. Fernández (@andreaperez095) Barcelona s’ARTllibera està d’estrena! Tenim una nova secció d’entrevistes i el primer a fer-s’hi un lloc ha estat l’artista Aleix Gordo Hostau…t’ho perdràs?

Clica a la imatge per veure l'entrevista!

Clica a la imatge per veure l’entrevista!

Pere IV i la voluntat de cohesionar el Poblenou

Edició, vídeo i fotografies : Ferran Moreno i Andrea Pérez
[CRÒNICA]

Performance, Street Art i lluita veïnal s’uneixen per demanar “un altre model de fer ciutat”. La taula ciutadana Eix Pere IV i l’Associació de Veïns del Poblenou han dut a terme una sèrie d’accions artístiques per a fer visible la seva voluntat de regenerar un barri urbanísticament disgregat, tot demanant que Pere IV sigui una de les peces clau a la remodelació de Poblenou. I avui, dissabte 7 de març, el trànsit s’ha aturat per deixar circular per l’asfalt a quatre individus anònims amb cartells que denunciaven un barri “tancat, oblidat, buit i abandonat” tot preguntant-se on són els 8 milions d’euros assignats al pla d’inversions de 2014.

L’art com a eina de dinamització i replantejament del barri és un factor de continuïtat a la proposta urbanística dels veïns de Poblenou. Algunes de les plataformes amb qui treballen són RebobinART, Makeatuvida o l’entitat NowPoble9.

Pere IV és un element molt potent capaç de vertebrar tot el teixit urbà de Poblenou.” Així s’expressava Salvador Clarós, president ed l’AVV de Poblenou, en una jornada en què els veïns que formen la taula ciutadana han expressat el seu malestar fruit d’una obra d’urbanització que ja havia estat programada i pressupostada per l’abril del 2014. Jordi Callejón, membre d’Eix Pere IV, ha fet palès “l’estat d’abandó i degradació actual” d’un carrer, que ara mateix, no compta amb la seva partida pressupostària al pla d’inversions de 2015.

La proposta principal del col·lectiu és la d’una regeneració socioeconòmica el motor de la qual sigui la cooperació entre els diferents agents que formen l’espai públic. Es tracta d’un nou model de desenvolupament urbà fundat en valors patrimonials, històrics, paisatgístics i humans, a fi de desenvolupar una economia socialment rendible, tot aprofitant els recursos disponibles en benefici d’usos cívics i culturals de l’espai públic. La fita final és, així, fer una ciutat “més centrada en el protagonisme de les persones i el seu patrimoni comú”.

Els veïns s'han retratat als carrers de Poblenou per mostrar la necessitat de pensar en un barri per les persones.

Fa uns mesos, els veïns es van retratar als carrers de Poblenou per mostrar la necessitat de pensar en un barri per a les persones. Aquesta és una iniciativa de continuïtat que volen dur a terme durant els propers mesos.

La revitalització que proposen Eix Pere IV i l’Associació de Veïns passa per una ocupació temporal d’espais buits com ara solars o edificis industrials desocupats. L’objectiu és impulsar  iniciatives d’interès ciutadà, entre les quals contemplen la creació de cooperatives o el desenvolupament d’activitats culturals i comercials d’àmbit local. D’aquesta manera, i segons els integrants d’aquests col·lectius, seria possible evitar la “fragmentació urbana” actual del barri. També defensen que “la ciutat és patrimoni dels seus ciutadans que són els seus legítims protagonistes i gestors, no els seus propietaris ni tampoc els seus clients o consumidors”.

La Taula Eix Pere IV s’inspira en el model dels barris cooperatius i busca fomentar la participació dels ciutadans per a constituir un model municipal rendible a través d’iniciatives culturals, artístiques i socials. Les entitats i els col·lectius que formen aquest espai de debat veïnal es reuniran el pròxim dia 26 de març al Centre Cívic Can Felipa.

“Art als murs” posa la seva primera pinzellada

[CRÒNICA]Laura Genovard (@laugenquet) L’equip de Barcelona s’Artllibera va assistir en primícia a la quarta sessió d’Arts als Murs el dijous, 5 de març. A les 15:30 de la tarda, alumnes i professors es van reunir al pati de l’Escola d’Adults Can Serra per començar a plasmar les idees que els estudiants han anat adquirint al llarg de les quatres classes. L’artista Pere Llobera va presentar el material necessari al seu equip de treball abans d’iniciar la pintura mural col·lectiva. El projecte ha donat el seu fruit, ja que la participació dels joves va ser exitosa. El grup d’alumnes es va dividir en dos: els nois, mitjançant un mapa detallat, van prendre les mesures exactes de la paret on s’inscriurà el lema “Aspiracions més altes”. Per altra banda, les noies, van dissenyar els requadres on s’inclouran els seus dibuixos juntament amb els dels seus companys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El mural vol ser una eina d’instrucció per als joves participants en risc d’exclusió social. Llobera ha insistit en mostrar l’art com una forma de vida útil durant les sessions. L’ètica, la motivació personal i professional, el coratge i l’aprenentatge són alguns dels valors que dijous rere dijous el pintor ha repetit per tal d’enfocar aquests conceptes a través del món artístic. La tasca del pintor i la Fundació Arranz-Bravo ha sigut indispensable per afirmar la col·laboració dels estudiants. De fet, a la segona sessió la majoria del jovent va engrescar-se a dibuixar quelcom amb les propostes morals tractades a les sessions. El resultat ha sigut satisfactori, ja que tots, d’una manera o d’altra, han aportat el seu granet de sorra en la construcció de la pintura col·lectiva.

Pere Llobera, a més, desitja alçar la figura d’un plint gegant al centre del pati de Can Serra per simbolitzar la superació de les pròpies aspiracions, unes anhels que quedaran fixats a la façana de l’edifici escolar.

La primera implic/Acció del cicle de Democracia

[CRÒNICA] Marta López (@martalopa95) – A les 7 de la tarda del passat dimecres 4 de març, l’espai de La Negreta va ser testimoni de l’inici de la conversa entre Pilar Bonet, crítica i comissaria independent, i un dels dos membres que conformen “el núcleo duro” de Democracia, Pablo España. “En realidad es algo más complejo. En cierta manera somos los que vamos activando determinados proyectos y determinadas acciones, pero Democracia en si mismo es mucha más gente” aclareix en Pablo España. L’ambient de proximitat entre els dos protagonistes i el públic l’aconseguiren les cadires col·locades en rotllana. La intenció era que fos una conversa oberta a tothom però amb les reflexions que intercanviaven Pilar Bonet i Pablo España com a eix central. Cara a cara, un davant de l’altre, amb un projector enmig dels dos que il·luminava la paret amb la pàgina web de Democracia.

IMG_20150304_195440

La Pilar Bonet va ser l’encarregada d’iniciar la conversa. Prenent com a punt de partida l’exposició “No hi ha espectadors” que ofereix la planta baixa de l’Arts Santa Mónica, la crítica va treure a la llum el que seria el fil conductor de la conversa: el procés de creació de les obres de Democracia exposades a la mostra. “En el proceso está la fuerza del proyecto. En el proceso y luego en el impacto que se ha de generar”, reflexionava Bonet. “Son procesos largos en el tiempo que suponen investigación pero sobre todo acción”.

El recorregut que va fer Pablo España pels diferents projectes incloïen iniciatives exposades a l’Arts Santa Mónica, com “Il n’y a pas de spectateurs“, que dóna nom a l’exposició, però també d’altres que no apareixen al centre com “Subtextos” o “We protect you from yourselves”. Tots els exemples que va utilitzar per ensenyar el procés darrere de les obres exposades començaven amb la recerca d’un conflicte al qual apropar-se. El primer projecte, Sin Estado, es va dur a terme en el context dels assentaments il·legals de La Cañada Real a Madrid; i el de “Estado Asesino/Libertad para los Muertos“, a Ciudad Juárez (Mèxic). L’apropament al context i a la realitat darrere de les obres mostrava la importància del procés creatiu. L’acció artística no només era el cartell, l’eslògan o la iniciativa que emprenia Democracia. Era tot el procés, des de l’inici de la idea fins a l’exposició de l’obra.

Conversa Pilar Bonet i Democracia

Les converses improvitzades d’aquest tipus tenen un encant especial: se sap quan comencen però no quan acaben. A la recta final, la posada en escena que s’havia creat va donar peu a la intervenció del públic. Durant més de vint minuts, es va establir un diàleg entre un espectador i en Pablo España sobre el rerefons de Democracia. Un intercanvi d’opinions que va conduir fins al final de l’activitat, amb una última reflexió de Pilar Bonet a mode de tancament. En total, la conversa va durar al voltant d’una hora i mitja.