Entrevistes

NÚRIA GÜELL: “Els meus projectes no parteixen de la inspiració sinó del malestar”

Marta López (@martalopa95)

Entrevistem a la Núria Güell, una de les artites més destacades dins de l’art polític català i espanyol. També té una important repercussió internacional. Actualment està a Dublín amb l’Artists Residency Programme de l’IMMA (Irish Museum of Modern Art). Hem parlat amb ella per conèixer millor la seva obra.

1. Per què va escollir l’art com a forma de reivindicar les seves idees? (i no pas la política, per exemple).

Considero l’art com l’esfera de llibertat per excel·lència i això és quelcom que sempre m’ha atret del procés creatiu, ja que et permet anar més enllà del que tu mateix et proposes o pots arribar a comprendre en un moment determinat. Alhora entenc aquesta “llibertat” o tolerància que normalment també es reflexa a les institucions artístiques com un privilegi a usar a nivell polític: dins el context artístic pots dir i fer coses que fora del marc artístic no podries, com algunes operacions artístiques que he utilitzat en projectes per la seva capacitat significant, però que si fes el mateix sense estar sota el paraigua de l’art seria delicte. A més a més, la cultura és el sistema de valors que guia la percepció humana, per tant tot hi que potser no ho sembli a primera vista, a mi em sembla molt bona eina per intervenir políticament, sobretot des del dubte, generant processos d’interrogació ètica, que és el que busco en els meus treballs.

2. Quin és el procés que duu a terme quan realitza un projecte?

Els meus projectes no parteixen de la inspiració sinó del malestar, i en algunes ocasions de la ràbia. Realitzar els projectes és la manera més efectiva que he trobat per gestionar els conflictes que em turmenten a nivell personal relacionats amb el comú i/o el col·lectiu. Les qüestions que treballo venen donades per la meva situació personal en relació al moment polític, el propi turment ja és l’inici del projecte. Després sorgeix la necessitat d’investigació, una fase de comprendre més i més, on habitualment em nodreixo del pensament crític i d’altres disciplines com la sociologia, filosofia, psicoanàlisi, teoria econòmica i legal. Un cop tinc un mapa conceptual ben format dins el meu cap, penso la millor estratègia artística a seguir per l’objectiu del projecte i contacto als aliats més adients.

3. Els projectes de tendència més activista han aconseguit tenir repercussió? És a dir, més enllà de ser un gest simbòlic s’ha aconseguit millorar la situació que denunciava?

A vegades la repercussió no implica millorar una situació. Però sí que molts projectes han anat més enllà de quelcom simbòlic. Per posar-vos tres exemples:

El meu ex-marit, amb el que em vaig casar a través d’un concurs de cartes d’amor, va poder sortir legalment de Cuba i va obtenir la nacionalitat espanyola a través del projecte. -> Ayuda humanitaria/Humanitarian aid  

 

Al projecte Too Much Melanin, la refugiada política de Kosovo va aconseguir els seu permís de treball a Suècia a través del projecte, de manera que a través de jugar a fet i amagar en un projecte artístic no es va haver d’amagar més de la policia a la seva vida real. -> Too much melanin

 

I milers han estat les descàrregues del manual sobre com expropiar diners als bancs i desenes els correus de gent que m’ha contactat perquè ho estava aplicant o tenia dubtes per fer-ho. -> Aplicación legal desplazada #1: reserva fraccionaria

 

4. Ha tingut problemes amb alguna institució  a causa d’algun dels seus projectes?

A Catalunya me’n van censurar un per ordre dels mossos d’esquadra (La síndrome de Sherwood 2) i a Suècia me’n van “cancel·lar” un altre pel moralisme dels “benpensants”. (Sweet Europe #1 (Support Swedish Culture)).

 

5. En el projecte Aplicación Legal Desplazada #3: F.I.E.S. com va aconseguir posar-se en contacte amb els presos en règim d’aïllament?

El més complicat del projecte va ser aconseguir els contactes. Com diu el seu nom el FIES (Fichero Interno Especial Seguimiento) només hauria de ser un fitxer on consta informació detallada d’alguns presos a qui els hi estan fent aquest seguiment, però no, a l’estat espanyol el FIES consisteix en aplicar un règim de vida a alguns presos que implica aïllament i incomunicació gairebé total (22 hores diàries sol a la cel·la, dos hores de pati sol o amb algun altre pres amb qui no t’hi portes bé, revisions integrals i fins i tot anals cada cop que et treuen al pati i t’entren a la celda, etc.), situació que implica tortura psicològica (també física, segons els testimonis dels presos) portada a terme des de la institució, o sigui tortura institucional.

Per tant no hi ha cap llistat oficial disponible a nivell públic. Va ser a través del recolzament mutu i la solidaritat de molts col·lectius de suport als presos polítics, grups anarquistes, grups pels drets humans i persones que en el passat havien estat en FIES, els que em van anar donant noms i direccions de presos a qui se’ls hi aplica el FIES 1 a l’estat espanyol. Vaig contactar a més de 120 presos. Els enviava les cartes per duplicat, una a nom meu i l’altre en un sobre oficial de la institució que recolzava el projecte ja que potser així passava més filtres. No sé quina és la que van rebre, ho feia així ja que els carcellers quan els hi dóna la gana revisen la correspondència i si no volen, no els hi entreguen. En total em van respondre uns 70 presos i preses. Paral·lelament els mateixos col·lectius i persones que em van passar els contactes van informar a alguns presos del projecte, en ocasions a través de les famílies.

6. Què n’opina del treball que ha fet la seva companya, Daniela Ortiz, a ‘Públic Objectiu‘?

Tot i que no he pogut veure l’exposició perquè porto tres mesos a Dublín fent un projecte, tinc una idea general del treball que va exposar. Em sembla súper pertinent el que la Daniela proposa repensar, a més d’ extremadament urgent. A nivell d’operació artística el considero molt agut i intel·ligent, la Daniela aconsegueix a través de gestos sobtils curtcircuitar discursos i actituts relacionades amb el racisme estructural que caracteritza la nostra societat, que per normalitzades i interioritzades ens passen desapercebudes.

7. Considera que els mitjans de comunicació contribueixen a una societat racista?

M’atreviria a dir que a alguns mitjans de comunicació, actualment, se’ls podria considerar els autors intel·lectuals de molts dels atacs xenòfobs i de l’augment del racisme més radical a la nostra societat.

8. Quines expectatives té respecte als nous projectes que està preparant?

Que arribin a quanta més gent millor i per sobre de tot que aconsegueixin interpel·lar als espectadors, obrir preguntes per tal de repensar-nos com a societat, encara que sigui a partir d’un primer sentiment de rebuig contra els projectes.

9. Un adjectiu per qulificar cadascuna d’aquestes imatges:

estat-nació

FICTICI

INCULT

INCULT

SUPÈRBIA HUMANA

SUPÈRBIA HUMANA

DELICADAMENT ESPERANÇADORA

DELICADAMENT ESPERANÇADORA

DIGNIFICANT

DIGNIFICANT

MAFIOSOS

MAFIOSOS

10. Quina pregunta li faria a l’actual director del MACBA?

Una pregunta que faria a tots els directors de museus públics seria: Amb la situació sociopolítica i econòmica actual és complicat que els continguts crítics d’algunes obres no entrin en contradicció amb els interessos dels mecenes del Museu. Quins són els límits que (el Museu) no pot traspassar?  Com limita això a l’art contemporani crític?

-> La resposta a la pregunta de la Núria Güell la trobareu a l’entrevista que ve a continuació al director del MACBA, Bartomeu Marí.


 

BARTOMEU MARÍ: “la idea que els museus han d’ajudar als artistes és completament falsa”

Laura Genovard (@laugenquet) – L’equip de Barcelona s’ARTllibera ha entrevistat a Bartomeu Marí, actual director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA):


 

Aleix Gordo Hostau: “l’Street Art hauria d’estar desregulat”

Andrea Pérez (@andreaperez95) L’equip de Barcelona s’ARTllibera ha entrevistat l’Aleix Gordo Hostau, el director del documental sobre la supervivència de l’Street Art a Barcelona: Barcelona Rise & Fall:

Si voleu conèixer millor l’Aleix, li hem fet un petit test d’imatges per saber-ne més sobre les seves opinions:

 

I, per acabar, què en penses tu?

Anuncis

One response to “Entrevistes

  1. Retroenllaç: Barcelona s’ARTllibera estrena secció d’entrevistes | Art Polític i Social a Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s