Marta López (@martalopa95) – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ofereix des del 16 de maig del 2014 fins al 31 de maig de 2015 l’exposició ‘L’herència immaterial. Assajant des de la Col·lecció’ a la primera planta de l’edifici situat a la Plaça dels Àngels. Amb una durada de més d’un any, l’exposició és la primera d’una sèrie de tres anomenada ‘Aquí comença la nostra història’, que forma part del programa de la Commemoració del Tricentenari. El seu objectiu és la investigació crítica de la Col·lecció del propi museu “explorant els marcs polítics, les col·lisions culturals i els moments de ruptura on es van inscriure les pràctiques de l’art des de finals dels setanta fins a principis dels noranta”.
Comissariat per Valentín Romà amb col·laboració de Víctor Lenore, Antònia M. Perelló i Julián Rodríguez, ‘L’herència immaterial’ acull un total de 109 treballs dividits en sis àmbits temàtics: “El sagrat i el popular”; “El carrer, el mapa”; “El cos i el seu revers”; “Polítiques de ficció”; “Autobiografia i tautologia”; i “L’intangible”. Mentre que les cinc primeres sales acullen materials principalment visuals (quadres, escultures, vídeos, dibuixos i fotografies), l’última sala dóna el protagonisme al sentit de l’oïda i està habilitada per tal que els visitants puguin escoltar la banda sonora del període que va dels anys setanta als noranta. Vint anys d’evolució musical a Espanya, que inclou cinc nuclis temàtics: “La democratització de la festa”, “Cròniques de barri”, “La Movida”, “La xusma tenia raó” i “Aïllament indie”. En aquesta sala, a més a més d’una llista de reproducció per cada nucli temàtic, hi ha altaveus des dels quals es van reproduint totes les cançons per tal que el so ompli tota l’estància.
Però l’exposició no només la conformen les obres d’art, sinó que aquestes venen complementades per quatre elements: materials d’època com revistes independents, llibres, articles de premsa i còmics; un espai sonor on es poden escoltar cançons pertanyents a les dues dècades que recull l’exposició; una cronologia amb els principals canvis historicoculturals del període i per últim una bibliografia on es mostra el treball de novel·listes, poetes, assagistes i historiadors vinculats amb els continguts de la mostra. Tot això converteix ‘L’herència immaterial’ en una exposició que demana llegir, mirar i escoltar.
Art Polític i Social a Barcelona 