El Centre d’Art Tecla Sala aposta per la crítica sociopolítica

Andrea Pérez (@andreaperez095) El Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet, acull “Qui té por del roig?“. L’exposició inclou els artistes espanyols del segle XX (a més d’alguns italians i francesos) que han escollit la crítica sociopolítica com a motiu del seu art. Tot plegat d’acord amb les preferències del fundador de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València.

La mostra inclou artistes com ara Anzo, Equipo Crónica, Rafael Canogar, Manuel Bouzo, Rogelio López Cuencia, Josep Renau o Juan del Campo, entre molts altres. Està dividida en sis àmbits:

• Els fotomontatges de Josep Renau, una forma d’activisme. 
  D’arrel vanguardista i amb influències del collage dadaista, els fotomuntatges de Renau són un referent clau de les formes d’expressió amb vocació revolucionària.
• El gravat al servei de la revolució
  Les premisses ideològiques expressades amb llenguatges diversos generen una presa de consciència mitjançant la tècnica del gravat, més assequible i proper als mitjans de comunicació.
• Crònica de la realitat social
  L’última dècada de la dictadura franquista va veure com alguns autors s’allunyaven del sentimentalisme tot fent servir el collage i la cultura pop com a noves eines per a la seva pintura amb biaix crític.
• La figuració narrativa
  Una aproximació “solidària, ètica i ideològica” mitjançant la fotografia per parlar d’injustícia, violència o alienació, i de les seves conseqüències.
• Apropiació d’icones artístiques i revolucionàries
  Els artistes que omplen aquest apartat empren imatges provinents d’obres mestres de la pintura o de l’escultura com a eines per transmetre el seu missatge ideològic.
• Descodificar el llenguatge
  La temàtica d’aquest àmbit se centra en l’anàlisi crítica del llenguatge i la semàntica.

L’exposició romandrà al Centre d’Art Tecla Sala fins al 8 de març del 2015. Us deixem amb algunes imatges de la mostra:

L’Ateneu Popular de Nou Barris recorda el pintor Ocaña

L’exposició “Ocaña i la Barcelona salvatge” romandrà a l’Ateneu Popular de Nou Barris fins al 27 de febrer.

Andrea Pérez (@andreaperez095) L’exposició “Ocaña i la Barcelona salvatge” s’inaugura avui, dimecres 18 de febrer a les 20h a l’Ateneu Popular de Nou Barris. La mostra engloba més d’una desena d’obres corresponents a les seves etapes artístiques i dues inèdites. L’exposició inclou també una contextualització comparativa de la Barcelona que va viure el pintor.

José Pérez Ocaña (1947-1983) fou un pintor anarquista i activista en l’àmbit de la llibertat sexual, de gran importància durant la transició espanyola. Va abandonar el seu poble natal a Sevilla degut a la intolerància i la marginació que patia per la seva condició d’homosexual. El seu art i les seves idees transgressores el van acompanyar fins a Barcelona, on va viure a la Plaça Reial. Ocaña va destacar per la seva forma de concebre la vida, sense preocupar-se per les conseqüències que pogués tenir el fet d’haver escollit fer públiques les seves idees.

Et pot interessar: 

• Programació i horaris de l’exposició 

.

L’exposició ‘On the Table. Ai Weiwei’ acaba diumenge 1 de febrer

Nova instal·lació ‘Cao’ de l’artista xinès AI Weiwei a La Virreina Centre de la Imatge

Marta López (@martalopa95) – La Virreina Centre de la Imatge acomiada l’exposició de l’artista xinès Ai Weiwei ‘On The Table. Ai Weiwei’ diumenge 1 de febrer. Des del 5 de novembre, l’espai situat a les Rambles ha ofert més de quaranta peces entre fotografies, vídeos, instal·lacions, maquetes, escultures, projectes de disseny gràfic, publicacions i música. Com a resultat, l’exposició permet recórrer la trajectòria artística d’aquest artista activista juntament amb obres inèdites i instal·lacions produïdes específicament per l’espai del Palau de la Virreina. Segons el propi centre, un total de 50.000 persones han passat per l’exposició durant aquests tres mesos, sense tenir en compte el recompte final que es farà diumenge.

La peça que ha cridat més l’atenció al públic assistent és la nova instal·lació ‘Cao’. La sala sencera és una obra en si, formada per les parets amb paper pintat i la peça central ubicada al terra que vol imitar a la gespa. La intenció d’Ai Weiwei és fer un joc de paraules amb un dels gestos més coneguts de la seva figura, el braç amb el dit del cor elevat, fent servir la paraula cao, que en xinès significa herba (câo) i alhora fuck (cào). És per això que el dibuix de les parets és un disseny que vol representar aquest gest tan característic.

L’obra d’Ai Weiwei serveix com a altaveu de la realitat política i social de la Xina actual, cosa que l’ha portat molts problemes amb el règim comunista xinès. La seva voluntat de fomentar la consciència crítica de la societat el converteix en un activista compromès. Weiwei veu l’art com un dispositiu des del qual es poden establir diàlegs i es poden compartir, analitzar i projectar diferents idees i visions. Aquest dispositiu és la taula: el lloc on la gent s’asseu a dialogar i conversar. L’artista reflecteix aquesta idea mitjançant la peça anomenada ‘Untitled (Ai Weiwei Studio Table)’, la taula on el propi Ai Weiwei duu a terme les reunions per organitzar els seus projectes i exposicions. Per aquest motiu, el títol de l’exposició és ‘On The Table’.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.