El MACBA inaugura l’exposició ‘Passat inquiet’

Marta López (@martalopa95) – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) inaugura avui divendres 20 de febrer l’exposició ‘Passat inquiet’. El museu va donar-li el tret de sortida ahir dijous a les set de la tarda, quan vàries persones van poder assistir a l’exposició per primera vegada i observar la feina de les comissàries Kristine Khouri i Rasha Salti. ‘Passat inquiet’ és el resultat d’una investigació duta a terme per aquestes dues comissàries sobre l’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina que va tenir lloc a Beirut l’any 1978.

Durant la segona meitat del segle passat, el món de l’art va veure el naixament d’exposicions de gran rellevància més enllà de les capitals occidentals. Amb l’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina com a eix central, l’exposició explora iniciatives prèvies com la I Biennal d’Art Àrab a Bagdad (1974), la II Biennal d’Art Àrab a Rabat (1976), el I Festival d’Assila (1976) i la Biennal de Venècia de 1976; i recupera iniciatives similars a la de Palestina, destinades a la defensa de causes com la lluita contra la dictadura de Pinochet o l’apartheid de Sud-àfrica.

L’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina va néixer com una exposició itinerant organitzada per l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP) que tenia l’objectiu de recórrer el món fins a poder ser repatriada a Palestina. L’exposició estava formada per un total de 200 obres de 30 països diferents, esdevenint una de les exposicions més ambicioses del món àrab. El 1982, amb la invasió i el setge de Beirut per part de l’exèrcit israelià, els documents i la major part de les obres van ser destruïdes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Ateneu Popular de Nou Barris recorda el pintor Ocaña

L’exposició “Ocaña i la Barcelona salvatge” romandrà a l’Ateneu Popular de Nou Barris fins al 27 de febrer.

Andrea Pérez (@andreaperez095) L’exposició “Ocaña i la Barcelona salvatge” s’inaugura avui, dimecres 18 de febrer a les 20h a l’Ateneu Popular de Nou Barris. La mostra engloba més d’una desena d’obres corresponents a les seves etapes artístiques i dues inèdites. L’exposició inclou també una contextualització comparativa de la Barcelona que va viure el pintor.

José Pérez Ocaña (1947-1983) fou un pintor anarquista i activista en l’àmbit de la llibertat sexual, de gran importància durant la transició espanyola. Va abandonar el seu poble natal a Sevilla degut a la intolerància i la marginació que patia per la seva condició d’homosexual. El seu art i les seves idees transgressores el van acompanyar fins a Barcelona, on va viure a la Plaça Reial. Ocaña va destacar per la seva forma de concebre la vida, sense preocupar-se per les conseqüències que pogués tenir el fet d’haver escollit fer públiques les seves idees.

Et pot interessar: 

• Programació i horaris de l’exposició 

.

El MACBA investiga críticament la seva pròpia Col·lecció a ‘L’herència immaterial’

Marta López (@martalopa95) – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ofereix des del 16 de maig del 2014 fins al 31 de maig de 2015 l’exposició ‘L’herència immaterial. Assajant des de la Col·lecció’ a la primera planta de l’edifici situat a la Plaça dels Àngels. Amb una durada de més d’un any, l’exposició és la primera d’una sèrie de tres anomenada ‘Aquí comença la nostra història’, que forma part del programa de la Commemoració del Tricentenari. El seu objectiu és la investigació crítica de la Col·lecció del propi museu “explorant els marcs polítics, les col·lisions culturals i els moments de ruptura on es van inscriure les pràctiques de l’art des de finals dels setanta fins a principis dels noranta”.

Comissariat per Valentín Romà amb col·laboració de Víctor Lenore, Antònia M. Perelló i Julián Rodríguez, ‘L’herència immaterial’ acull un total de 109 treballs dividits en sis àmbits temàtics: “El sagrat i el popular”; “El carrer, el mapa”; “El cos i el seu revers”; “Polítiques de ficció”; “Autobiografia i tautologia”; i “L’intangible”. Mentre que les cinc primeres sales acullen materials principalment visuals (quadres, escultures, vídeos, dibuixos i fotografies), l’última sala dóna el protagonisme al sentit de l’oïda i està habilitada per tal que els visitants puguin escoltar la banda sonora del període que va dels anys setanta als noranta. Vint anys d’evolució musical a Espanya, que inclou cinc nuclis temàtics: “La democratització de la festa”, “Cròniques de barri”, “La Movida”, “La xusma tenia raó” i “Aïllament indie”. En aquesta sala, a més a més d’una llista de reproducció per cada nucli temàtic, hi ha altaveus des dels quals es van reproduint totes les cançons per tal que el so ompli tota l’estància.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però l’exposició no només la conformen les obres d’art, sinó que aquestes venen complementades per quatre elements: materials d’època com revistes independents, llibres, articles de premsa i còmics; un espai sonor on es poden escoltar cançons pertanyents a les dues dècades que recull l’exposició; una cronologia amb els principals canvis historicoculturals del període i per últim una bibliografia on es mostra el treball de novel·listes, poetes, assagistes i historiadors vinculats amb els continguts de la mostra. Tot això converteix ‘L’herència immaterial’ en una exposició que demana llegir, mirar i escoltar.

Gran èxit a la Premiere de ‘BCN Rise And Fall’

Andrea Pérez (@andreaperez095) El documental sobre la supervivència de l’art urbà a Barcelona es va presentar ahir, dijous 5 de febrer, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. La Premiere del film va gaudir d’una gran acollida, fins al punt que es va haver de programar un segon visionat. També va tenir lloc una festa amb Live Painting (Spogo + Once) i amb DJ Inocuo i DJ Cram.

‘Live Painting’ després del visionat del documental

BCN Rise And Fall (@BCN Rise And Fall) està dirigit des del punt de vista del conegut artista barceloní Aleix Gordo Hostau, juntament amb el realitzador Gonzalo López Lacalle. El projecte de Goho Studio compta amb la col·laboració d’artistes com ara Pez, Dixon, Olivia, Dr. Case, Kapi, Xupet Negre, Lolo, Sixe, Jorge Rodríguez-Gerada i Kram, entre d’altres.

De què tracta BCN RiseAnd Fall?

La ciutat comtal va gaudir d’una Edat d’Or de l’art urbà i el muralisme entre l’any 2000 i el 2005 fruit de la permissivitat per part de les institucions, que va crear un “efecte trucada” i va fer de Barcelona “la capital de l’Street Art d’Europa”. Durant aquest període, artistes amb ressò a escala mundial com ara Banksy, Space Invaders, London Police o Os Gemeos, entre d’altres, van escollir la capital catalana com a espai de creació.

Al documental, es recorda aquest període que va ajudar a impulsar les trajectòries de molts artistes urbans espanyols que en l’actualitat són internacionalment reconeguts. Aquesta etapa en què “el MACBA canviava tres o quatre cops per setmana” va arribar a la seva fi quan una ordenança del 2006 va criminalitzar l’art urbà “sense ni tan sols contemplar a integrar allò que ja existia”.

Al film es plantegen algunes problemàtiques clau com ara el pressupost invertit a esborrar aquestes manifestacions artístiques que van fer d’Espanya “l’avantguarda del muralisme europeu” en contraposició a l’emplenament de murs de l’espai públic amb publicitat que “no està considerada contaminació visual urbana”. A més a més, s’argumenta que a altres grans ciutats com ara Lisboa, Berlín, Filadelfia, Toronto o Rio de Janeiro, l’art urbà “no només és ben rebut, sinó que és un atractiu per a la gent que les visita”.

Alguns dels protagonistes del documental, entre els quals es troba Jordi Hereu, alcalde de Barcelona durant l’aplicació de l’ordenança del 2006:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El documental aporta també una visió optimista explicant que, malgrat tot el què s’ha perdut, hi ha iniciatives en l’actualitat que lluiten per la pervivència de l’art urbà a la ciutat, com ara:

• Enrotlla’t
• Murs lliures

El projecte ha tingut ressò a diversos mitjans de comunicació:

• RTVE
• Vice
• Le Cool