[CRÒNICA] Marta López (@martalopa95) – A les 7 de la tarda del passat dimecres 4 de març, l’espai de La Negreta va ser testimoni de l’inici de la conversa entre Pilar Bonet, crítica i comissaria independent, i un dels dos membres que conformen “el núcleo duro” de Democracia, Pablo España. “En realidad es algo más complejo. En cierta manera somos los que vamos activando determinados proyectos y determinadas acciones, pero Democracia en si mismo es mucha más gente” aclareix en Pablo España. L’ambient de proximitat entre els dos protagonistes i el públic l’aconseguiren les cadires col·locades en rotllana. La intenció era que fos una conversa oberta a tothom però amb les reflexions que intercanviaven Pilar Bonet i Pablo España com a eix central. Cara a cara, un davant de l’altre, amb un projector enmig dels dos que il·luminava la paret amb la pàgina web de Democracia.
La Pilar Bonet va ser l’encarregada d’iniciar la conversa. Prenent com a punt de partida l’exposició “No hi ha espectadors” que ofereix la planta baixa de l’Arts Santa Mónica, la crítica va treure a la llum el que seria el fil conductor de la conversa: el procés de creació de les obres de Democracia exposades a la mostra. “En el proceso está la fuerza del proyecto. En el proceso y luego en el impacto que se ha de generar”, reflexionava Bonet. “Son procesos largos en el tiempo que suponen investigación pero sobre todo acción”.
El recorregut que va fer Pablo España pels diferents projectes incloïen iniciatives exposades a l’Arts Santa Mónica, com “Il n’y a pas de spectateurs“, que dóna nom a l’exposició, però també d’altres que no apareixen al centre com “Subtextos” o “We protect you from yourselves”. Tots els exemples que va utilitzar per ensenyar el procés darrere de les obres exposades començaven amb la recerca d’un conflicte al qual apropar-se. El primer projecte, “Sin Estado“, es va dur a terme en el context dels assentaments il·legals de La Cañada Real a Madrid; i el de “Estado Asesino/Libertad para los Muertos“, a Ciudad Juárez (Mèxic). L’apropament al context i a la realitat darrere de les obres mostrava la importància del procés creatiu. L’acció artística no només era el cartell, l’eslògan o la iniciativa que emprenia Democracia. Era tot el procés, des de l’inici de la idea fins a l’exposició de l’obra.
Les converses improvitzades d’aquest tipus tenen un encant especial: se sap quan comencen però no quan acaben. A la recta final, la posada en escena que s’havia creat va donar peu a la intervenció del públic. Durant més de vint minuts, es va establir un diàleg entre un espectador i en Pablo España sobre el rerefons de Democracia. Un intercanvi d’opinions que va conduir fins al final de l’activitat, amb una última reflexió de Pilar Bonet a mode de tancament. En total, la conversa va durar al voltant d’una hora i mitja.
Art Polític i Social a Barcelona 