Laura Genovard (@laugenquet).-L’exposició La Passió segons Carol Rama, present al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) des del 31 d’octubre del 2014, finalitza el pròxim diumenge 22 de febrer. La mostra de 200 obres exhibeix la producció més àmplia de l’artista italiana. La idea principal de les creacions d’Olga Carol Rama és el desig inconformista reproduït en distintes formes. Les comissàries Teresa Grandas i Beatriz Preciado han organitzat les composicions en quatre sales de diferents temàtiques amb la finalitat de transmetre l’evolució de la representació del segle XX.
Una de les obres més representatives de l’artista italiana
- Abstracció orgànica
L’itinerari comença amb peces de Rama elaborades durant els anys 60, quan l’artista va passar a abandonar l’abstracció per formar part del Moviment d’Art Concret(MAC). L’escriptor Sanguineti va definir aquestes produccions com Bricolages l’any 1962 per l’ús que la italiana va fer de materials estranys com ungles d’animals, pròtesis de cames, ulls taxidermistes, xeringues, pèl, dents o signes matemàtics. Carol Rama va reorganitzar materials inorgànics i orgànics per crear imatges plàstiques.
Els treballadors del museu van descobrir el passat dimecres, 18 de març, missatges amagats en les peces de Rama. En un dels quadres estava inscrita la frase Ti Amo.
- Anatomia política
L’artista, natal de Torí i autodidacta, va iniciar-se en el món de l’art als 20 anys. L’obra primerenca composta d’aquarel·les figuratives es mou entre dos conceptes: el tancament institucional i la mort. La seva producció va ser censurada per immoral l’any 1945. La labor era una resposta a la situació feixista de l’època exposant la sexualitat des d’una percepció malaltissa però introduint vitalitat mitjançant colors càlids a elements com boques o llengües per fer referència al desig i a les resistències del període. Les figures utilitzades per reflectir els motius són les Apassionates i les Dorines. El cos és vist com un actor polític que desitja. Parts íntimes com la vagina o l’anus deixen de ser orificis favorables a la penetració per esdevenir obertures d’on surten serps, que representen el pecat, o excrements.
La segona Sala de l’exhibició ha estat la més ben acollida entre el públic.
- Organismes encara ben definits i vulnerables
Carol Rama es va interessar pel cautxú a finals del anys 70. El material li era familiar ja que el seu pare va treballar en una fàbrica de bicicletes. Rama va substituir la pintura per les textures, treballant el material com si es tractés d’una pell. Els trossos de cautxú gastats són per l’artista la manifestació del cos que amb el temps es consumeix.
- Jo sóc la vaca boja
L’última part del treball és un retorn a la figuració. La italiana s’identifica com una vaca boja quan l’epidèmia s’expandeix. El cautxú, els pits, les llengües, el penis o les boques passen a ser elements repetits en les seves peces. “Aquests són autoretrats extraordinaris per la manera de veure l’anatomia de tothom en parts compartides, extremes”, afirma Rama.
Carol Rama va ser premiada l’any 2003 amb el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia per la seva trajectòria professional.
Art Polític i Social a Barcelona 