Comença la segona part del cicle “Trets enmig del concert”

Laura Genovard(@laugenquet).- El cicle  “Trets enmig del concert” organitzat pel Centre d’Arts Santa Mònica inaugurarà el pròxim dimarts, 3 de març, la segona exposició del projecte. “Democràcia. No hi ha espectadors” és el títol de la mostra realitzada per presentar  la lluita o els crits de guerra de filòsofs, pensadors o activistes que es dediquen a la creació de campanyes de contrainformació per donar veu a aquelles comunitats que desitgen defensar.

Cartell emprat per a la difusió de l’exposició a la pàgina oficial de Facebook.

Democràcia exhibeix l’ús que es fa del llenguatge en els espais públics recol·lectant treballs dels últims vuit anys on les paraules manifesten ideologia i posicionament polític. A més,  l’exposició rendeix homenatge al lluitador contra el règim franquista Francesc Sabaté quan es compleixen 100 anys del seu naixement.

La mostra s’oposa a la propaganda llançada per part del govern per acabar amb la manipulació a la qual els ciutadans es sotmeten diàriament. L’exhibició vol ensenyar a l’ésser social a entendre els missatges que els òrgans de l’Estat transmeten per tal de coresponsabilitzar-lo amb la comunitat, la política i la societat.

Les obres es podran veure a la planta baixa de l’Arts Santa Mònica. L’exposició es podrà visitar fins el 19 d’abril de forma gratuïta. L’aforament serà limitat de dimarts a dissabte.

Més informació: Localització i informació del Centre

El CaixaForum presenta “Una gràfica de l’autisme”

Fotografia / Vïdeo / Edició: Andrea Pérez

Andrea Pérez (@andreaperez095) “JO VEIG EL QUE TU NO VEUS. Una gràfica de l’autisme” recopila un conjunt d’obres d’artistes amb Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA) de l’associació alemanya AKKU. Al costat d’aquestes obres, la mostra també inclou tot un seguit de dibuixos fets a centres de Catalunya que treballen específicament en l’àmbit de l’autisme.

L’equip de Barcelona s’ARTllibera ha pogut parlar amb la mare d’un dels nens que exposen: Milagros Monreal, mare d’Alberto Román (alumne del centre Guru):

Al voltant d’aquesta exposició, s’organitzen també activitats relacionades: un cicle de projeccions i un altre de conferències.

Us deixem amb algunes imatges de l’exposició:

Les tanques del Palau Robert acullen les fotografies de ‘Camino a la escuela’

Laura Genovard (@laugenquet) i Marta López (@martalopa95).- L’exposició fotogràfica Camí a l’Escola recull visualment les experiències de quatre nois que dia a dia s’enfronten a dificultats per poder tenir accés al coneixement. La mostra es basa en  un documental del mateix nom. En el metratge hi col·laboren la Generalitat de Catalunya, la Unesco, Atresmedia, la Fundació la Caixa, Europamundo i la Comissió Nacional Espanyola de Cooperació.

La iniciativa del grup Abordar explica la força de voluntat dels adolescents per reivindicar els seus drets.

A continuació us presentem als protagonistes:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, podeu saber tots els detalls de l’exposició en aquest vídeo explicatiu:

Et pot interessar…

Comença l’exposició ‘Gràcia Solidària’

Andrea Pérez (@andreaperez095) L’exposició fotogràfica ‘Gràcia Solidària’ es va inaugurar ahir, dilluns 23 de febrer i estarà vigent a la Seu del Districte de Gràcia fins al 15 de març.

La mostra inclou tant les fotografies guanyadores de la tercera edició del concurs Gràcia Solidària com 20 de seleccionades pel jurat entre les obres presentades. Es tracta d’imatges que han estat preses als llocs on les entitats de Gràcia Solidària realitzen els seus projectes de cooperació internacional. Entre les temàtiques tractades hi trobem aspectes com ara la inclusió social, la lluita contra la pobresa o la construcció de la pau.

‘Gràcia Solidària’ és una organització sense ànim de lucre.

Gràcia Solidària està formada per les entitats: AASARA, AJUTSI, Amics d’Ak-Benn, Banc de Recursos, Dentistas sobre Ruedas, Enllaç Solidari, Gràcia amb el Sàhara, Jin-Pa, Pau Sempre, SOS3, The Direct Help Foundation i Udutama.

El MACBA inaugura l’exposició ‘Passat inquiet’

Marta López (@martalopa95) – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) inaugura avui divendres 20 de febrer l’exposició ‘Passat inquiet’. El museu va donar-li el tret de sortida ahir dijous a les set de la tarda, quan vàries persones van poder assistir a l’exposició per primera vegada i observar la feina de les comissàries Kristine Khouri i Rasha Salti. ‘Passat inquiet’ és el resultat d’una investigació duta a terme per aquestes dues comissàries sobre l’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina que va tenir lloc a Beirut l’any 1978.

Durant la segona meitat del segle passat, el món de l’art va veure el naixament d’exposicions de gran rellevància més enllà de les capitals occidentals. Amb l’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina com a eix central, l’exposició explora iniciatives prèvies com la I Biennal d’Art Àrab a Bagdad (1974), la II Biennal d’Art Àrab a Rabat (1976), el I Festival d’Assila (1976) i la Biennal de Venècia de 1976; i recupera iniciatives similars a la de Palestina, destinades a la defensa de causes com la lluita contra la dictadura de Pinochet o l’apartheid de Sud-àfrica.

L’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina va néixer com una exposició itinerant organitzada per l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP) que tenia l’objectiu de recórrer el món fins a poder ser repatriada a Palestina. L’exposició estava formada per un total de 200 obres de 30 països diferents, esdevenint una de les exposicions més ambicioses del món àrab. El 1982, amb la invasió i el setge de Beirut per part de l’exèrcit israelià, els documents i la major part de les obres van ser destruïdes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Ateneu Popular de Nou Barris recorda el pintor Ocaña

L’exposició “Ocaña i la Barcelona salvatge” romandrà a l’Ateneu Popular de Nou Barris fins al 27 de febrer.

Andrea Pérez (@andreaperez095) L’exposició “Ocaña i la Barcelona salvatge” s’inaugura avui, dimecres 18 de febrer a les 20h a l’Ateneu Popular de Nou Barris. La mostra engloba més d’una desena d’obres corresponents a les seves etapes artístiques i dues inèdites. L’exposició inclou també una contextualització comparativa de la Barcelona que va viure el pintor.

José Pérez Ocaña (1947-1983) fou un pintor anarquista i activista en l’àmbit de la llibertat sexual, de gran importància durant la transició espanyola. Va abandonar el seu poble natal a Sevilla degut a la intolerància i la marginació que patia per la seva condició d’homosexual. El seu art i les seves idees transgressores el van acompanyar fins a Barcelona, on va viure a la Plaça Reial. Ocaña va destacar per la seva forma de concebre la vida, sense preocupar-se per les conseqüències que pogués tenir el fet d’haver escollit fer públiques les seves idees.

Et pot interessar: 

• Programació i horaris de l’exposició 

.

El MACBA investiga críticament la seva pròpia Col·lecció a ‘L’herència immaterial’

Marta López (@martalopa95) – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ofereix des del 16 de maig del 2014 fins al 31 de maig de 2015 l’exposició ‘L’herència immaterial. Assajant des de la Col·lecció’ a la primera planta de l’edifici situat a la Plaça dels Àngels. Amb una durada de més d’un any, l’exposició és la primera d’una sèrie de tres anomenada ‘Aquí comença la nostra història’, que forma part del programa de la Commemoració del Tricentenari. El seu objectiu és la investigació crítica de la Col·lecció del propi museu “explorant els marcs polítics, les col·lisions culturals i els moments de ruptura on es van inscriure les pràctiques de l’art des de finals dels setanta fins a principis dels noranta”.

Comissariat per Valentín Romà amb col·laboració de Víctor Lenore, Antònia M. Perelló i Julián Rodríguez, ‘L’herència immaterial’ acull un total de 109 treballs dividits en sis àmbits temàtics: “El sagrat i el popular”; “El carrer, el mapa”; “El cos i el seu revers”; “Polítiques de ficció”; “Autobiografia i tautologia”; i “L’intangible”. Mentre que les cinc primeres sales acullen materials principalment visuals (quadres, escultures, vídeos, dibuixos i fotografies), l’última sala dóna el protagonisme al sentit de l’oïda i està habilitada per tal que els visitants puguin escoltar la banda sonora del període que va dels anys setanta als noranta. Vint anys d’evolució musical a Espanya, que inclou cinc nuclis temàtics: “La democratització de la festa”, “Cròniques de barri”, “La Movida”, “La xusma tenia raó” i “Aïllament indie”. En aquesta sala, a més a més d’una llista de reproducció per cada nucli temàtic, hi ha altaveus des dels quals es van reproduint totes les cançons per tal que el so ompli tota l’estància.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però l’exposició no només la conformen les obres d’art, sinó que aquestes venen complementades per quatre elements: materials d’època com revistes independents, llibres, articles de premsa i còmics; un espai sonor on es poden escoltar cançons pertanyents a les dues dècades que recull l’exposició; una cronologia amb els principals canvis historicoculturals del període i per últim una bibliografia on es mostra el treball de novel·listes, poetes, assagistes i historiadors vinculats amb els continguts de la mostra. Tot això converteix ‘L’herència immaterial’ en una exposició que demana llegir, mirar i escoltar.

‘The Guardian’ elogia el treball de la fotògrafa Farideh Sakhaeifar

Andrea P. Fernández (@andreaperez095) El diari anglès The Guardian s’ha fet ressò d’un article de Houman Harouni on es parla de la mostra de la fotògrafa Farideh Sakhaeifar. L’estudiant de doctorat de Harvard veu “traïció, treball i una forma de desaparèixer de la vida” a les imatges que l’artista iraniana va realitzar a Teheran.

L’autora, malgrat ser dona a l’Iran, imposa la seva voluntat mitjançant l’experiència de “Workers are taking photographs”

El diari es refereix concretament a la sèrie “Workers Are Taking Photographs“. Per a aquestes imatges, l’autora va demanar a uns treballadors dels afores de Teheran que es posessin davant de la seva càmera i es fessin un autoretrat amb unes mans de dona (l’ajudant de Sakhaeifar) sostenint un fons blanc darrera seu. A l’autora l’interessa captar la reacció d’aquests homes ja que ella, gràcies a la seva classe social (més elevada) i al seu coneixement de la fotografia, va poder invertir la relació de poder amb aquests homes. Així, la fotògrafa es pregunta sobre qüestions com el gènere o la classe, i ho emmarca tot plegat en una mateixa mostra de la submissió, sigui per por o amor.

La fotògraf iranana Farideh Sakhaeifar ha fet una síntesi dels seus darrers pensaments a “The Master’s Voice”

L’EXPOSICIÓ

La mostra de Sakhaeifar es pot veure actualment a La Casa Elizalde, un equipament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes imatges estan incloses a  la mostra “The Master’s Voice“. El títol al·ludeix a una instal·lació amb veus de persones que esdevenen un clam únic, fidel al seu líder. Aquesta instal·lació recorda a una famosa publicitat de la companyia HMV on un gosset obeeix cegament la veu del seu amo procedent d’un gramòfon. L’autora es pregunta per què el gosset (i tots nosaltres nosaltres) respon de forma tant passiva i sotmesa.

A la instal·lació de ‘The Master’s Voice’ s’escolten diverses veus que semblen un únic crit

A l’exposició també s’hi pot veure Untitled, una sèrie de collage fotogràfic on es documenta tant la destrucció de mesquites i monuments a l’Irak per part de l’ISIS (l’Estat Islàmic de l’Irak i del Llevant) com el llançament d’aeronaus de la mà de la NASA. El motiu és que segons en Graham Fuller (analista d’Orient Mitjà i antic agent de la CIA), l’aparició de l’ISIS és en part conseqüència de la política dels Estats Units. Aquesta juxtaposició d’imatges “vol provocar que sorgeixi una pregunta: com i en quines circumstàncies es pot entendre, en el segle XXI, que l’Ésser humà pugui contemporàniament llançar una nau espacial per explorar el desconegut i, per altra banda, destruir, esborrar i desfigurar la història per a establir un estadi primitiu?”.

A la sèrie Untitled l’autora presenta una sèrie fotogràfica en format collage

La mostra, per a la cual col·labora Pheed.eu romandrà a La Casa Elizalde fins el 27 de febrer.

Torna ‘Art en Femení’, l’exposició col·lectiva per la igualtat de gènere

Cartell de la convocatòria ‘Art en Femení’ (Garbi KW)

Laura Genovard (@laugenquet) La Regidoria d’Esports i Joventut de l’Hospitalet prepara com cada any l’exhibició d’obres Art en Femení, una exposició artística per acollir qüestions vinculades al gènere. La convocatòria és amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març) i hi poden participar tant  alumnes d’instituts públics de la ciutat com artistes joves. La inauguració tindrà lloc el 5 de març a les 19:30 de la tarda.

El període d’inscripció  queda obert de l’1 al 16 de febrer. Les tasques escollides es mostraran des del 5 fins al 20 de març en una exposició col·lectiva que es durà a terme a la Sala d’exposicions de l’Auditori Barradas.

El servei de Juventut de l’Ajuntament de l’Hospitalet es desenvolupa seguint dos Programes: El programa municipal per a l’emancipació juvenil, que estimula la formació de l’autonomia personal dels joves i el Programa Municipal per al foment de la participació, oci i cultura, que impulsa la implicació juvenil en aquests àmbits.

Et pot interessar…

• Art Femení 2014
• Bases del concurs 
• Garbi KW

‘The most important thing’ crida als Drets Humans

Marta López (@martalopa95) – L’exposició “The most important thing. Retrats d’una fugida” finalitza aquest diumenge 8 de febrer després de cinc mesos en actiu. Des del 19 de setembre, el CaixaForum ha obert una de les sales de la planta baixa per acollir les fotografies del nord-americà Brian Sokol.

Aquest fotògraf es dedica a documentar a través de les imatges les violacions dels drets humans i les crisis humanitàries, col·laborant regularment amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). La col·laboració entre Brian Sokol, l’ACNUR i l’Obra Social “La Caixa” ha aconseguit crear una exposició on es mostra d’una forma més propera la greu crisi humanitària que pateix un gran nombre de persones com a conseqüència dels conflictes a Síria, el Sudan del Sud, la República Centreafricana i Mali. En els darrers tres anys, més de 12 milions de persones s’han vist forçades a fugir de casa seva.

‘The most important thing’ permet conèixer la història de 24 d’aquests 12 milions. 24 fotografies per a 24 històries on es mostra el testimoni de 24 persones que, en el moment de prendre la fotografia, acabaven de veure’s forçades a fugir de casa seva i a endur-se el més important per a elles. Per aquest motiu, l’exposició gira al voltant de la següent pregunta: “Què és el més important que t’enduries si de sobte haguessis de fugir de casa teva i del teu país?”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I per a tu, quina seria la teva “most important thing”? Què t’enduries si de sobte haguessis de fugir de casa? Descarrega’t la fotografia de la pissarra i envia’ns via Facebook o Twitter allò que és més important per  a tu i que t’emportaries si et veiessis obligat a marxar de casa teva.