Andrea P. Fernández (@andreaperez095) El diari anglès The Guardian s’ha fet ressò d’un article de Houman Harouni on es parla de la mostra de la fotògrafa Farideh Sakhaeifar. L’estudiant de doctorat de Harvard veu “traïció, treball i una forma de desaparèixer de la vida” a les imatges que l’artista iraniana va realitzar a Teheran.
L’autora, malgrat ser dona a l’Iran, imposa la seva voluntat mitjançant l’experiència de “Workers are taking photographs”
El diari es refereix concretament a la sèrie “Workers Are Taking Photographs“. Per a aquestes imatges, l’autora va demanar a uns treballadors dels afores de Teheran que es posessin davant de la seva càmera i es fessin un autoretrat amb unes mans de dona (l’ajudant de Sakhaeifar) sostenint un fons blanc darrera seu. A l’autora l’interessa captar la reacció d’aquests homes ja que ella, gràcies a la seva classe social (més elevada) i al seu coneixement de la fotografia, va poder invertir la relació de poder amb aquests homes. Així, la fotògrafa es pregunta sobre qüestions com el gènere o la classe, i ho emmarca tot plegat en una mateixa mostra de la submissió, sigui per por o amor.
La fotògraf iranana Farideh Sakhaeifar ha fet una síntesi dels seus darrers pensaments a “The Master’s Voice”
L’EXPOSICIÓ
La mostra de Sakhaeifar es pot veure actualment a La Casa Elizalde, un equipament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes imatges estan incloses a la mostra “The Master’s Voice“. El títol al·ludeix a una instal·lació amb veus de persones que esdevenen un clam únic, fidel al seu líder. Aquesta instal·lació recorda a una famosa publicitat de la companyia HMV on un gosset obeeix cegament la veu del seu amo procedent d’un gramòfon. L’autora es pregunta per què el gosset (i tots nosaltres nosaltres) respon de forma tant passiva i sotmesa.
A la instal·lació de ‘The Master’s Voice’ s’escolten diverses veus que semblen un únic crit
A l’exposició també s’hi pot veure Untitled, una sèrie de collage fotogràfic on es documenta tant la destrucció de mesquites i monuments a l’Irak per part de l’ISIS (l’Estat Islàmic de l’Irak i del Llevant) com el llançament d’aeronaus de la mà de la NASA. El motiu és que segons en Graham Fuller (analista d’Orient Mitjà i antic agent de la CIA), l’aparició de l’ISIS és en part conseqüència de la política dels Estats Units. Aquesta juxtaposició d’imatges “vol provocar que sorgeixi una pregunta: com i en quines circumstàncies es pot entendre, en el segle XXI, que l’Ésser humà pugui contemporàniament llançar una nau espacial per explorar el desconegut i, per altra banda, destruir, esborrar i desfigurar la història per a establir un estadi primitiu?”.
A la sèrie Untitled l’autora presenta una sèrie fotogràfica en format collage
La mostra, per a la cual col·labora Pheed.eu romandrà a La Casa Elizalde fins el 27 de febrer.
Art Polític i Social a Barcelona 