El MACBA aposta per la radicalitat d’Osvaldo Lamborghini

Laura Genovard (@laugenquet).-El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) rendeix homenatge a la figura de l’escriptor argentí Osvaldo Lamborghini des del passat 30 de gener. La mostra consisteix en un recull de produccions plàstiques inèdites. L’autor d’obres contemporànies com  El Fiord(1969), Sebregondi retrocede (1973)  o Poemas(1980) és un literari reconegut arreu d’Europa i Sud-Amèrica. El MACBA ha apostat per presentar les peces visuals elaborades per Lamborghini durant el seu període resident a Barcelona (1981-1985). L’exhibició es basa en un conjunt de collages fotogràfics que fins ara restaven amagats al públic.

Cartell promocional de l’exposició d’Osvaldo Lamborghini

Teatro proletario de cámara permet observar per primera vegada en un museu la radicalitat de l’artista durant la dècada dels 80.

El comissari català Valentín Roma ha dividit l’exposició en quatre parts:

• 1ª part) La Sala exposa un llibre-objecte vinculat al Teatro proletario de cámara en edició de facsímil.
• 2ª part) Un espai dedicat exclusivament a les llibretes artesanals de l’autor on s’alterna la crònica política,  el diari íntim i el fotomuntatge.
• 3ª part) Un apartat de caire sexual on es plasmen imatges de pamflets pornogràfics i dibuixos expressionistes
• 4ª part) Les intervencions pictòriques de Lamborghini impreses en llibres dels mercats de saldos editorials.

A més a més, els novel·listes César Aira, Alan Pauls, el filòsof Paul B. Preciado, el crític literari Antonio Jiménez Montero, juntament amb el comissari han produït un catàleg titulat El sexo que habla on es comenten els temes i les tècniques de la mostra.

L’exposició es podrà visitar fins l’1 de juny del 2015.

Les aquarel·les de Carol Rama diuen adéu al MACBA

Laura Genovard (@laugenquet).-L’exposició La Passió segons Carol Rama, present al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) des del 31 d’octubre del 2014, finalitza el pròxim diumenge 22 de febrer. La mostra de 200 obres exhibeix la producció més àmplia de l’artista italiana. La idea principal de les creacions d’Olga Carol Rama és el desig inconformista reproduït en distintes formes. Les comissàries Teresa Grandas i Beatriz Preciado han organitzat les composicions en quatre sales de diferents temàtiques amb la finalitat de transmetre l’evolució de la representació del segle XX.

Una de les obres més representatives de l’artista italiana

• Abstracció orgànica

L’itinerari comença amb peces de Rama elaborades durant els anys 60, quan l’artista va passar a abandonar l’abstracció per formar part del Moviment d’Art Concret(MAC). L’escriptor Sanguineti va definir aquestes produccions com Bricolages l’any 1962 per l’ús que la italiana va fer de materials estranys com ungles d’animals, pròtesis de cames, ulls taxidermistes, xeringues, pèl, dents o signes matemàtics. Carol Rama va reorganitzar materials inorgànics i orgànics per crear imatges plàstiques.

Els treballadors del museu van descobrir el passat dimecres, 18 de març, missatges amagats en les peces de Rama. En un dels quadres estava inscrita la frase Ti Amo.

• Anatomia política

L’artista, natal de Torí i autodidacta, va iniciar-se en el món de l’art als 20 anys. L’obra primerenca composta d’aquarel·les figuratives es mou entre dos conceptes: el tancament institucional i la mort. La seva producció va ser censurada per immoral l’any 1945. La labor era una resposta a la situació feixista de l’època exposant la sexualitat des d’una percepció malaltissa però introduint vitalitat mitjançant colors càlids a elements com boques o llengües per fer referència al desig i a les resistències del període. Les figures utilitzades per reflectir els motius són les Apassionates i les Dorines. El cos és vist com un actor polític que desitja. Parts íntimes com la vagina o l’anus deixen de ser orificis favorables a la penetració per esdevenir obertures d’on surten serps, que representen el pecat, o excrements.

La segona Sala de l’exhibició ha estat la més ben acollida entre el públic.

• Organismes encara ben definits i vulnerables

Carol Rama es va interessar pel cautxú a finals del anys 70. El material li era familiar ja que el seu pare va treballar en una fàbrica de bicicletes. Rama va substituir la pintura per les textures, treballant el material com si es tractés d’una pell. Els trossos de cautxú gastats són per l’artista la manifestació del cos que amb el temps es consumeix.

• Jo sóc la vaca boja

L’última part del treball és un retorn a la figuració. La italiana s’identifica com una vaca boja quan l’epidèmia s’expandeix. El cautxú, els pits, les llengües, el penis o les boques passen a ser elements repetits en les seves peces. “Aquests són autoretrats extraordinaris per la manera de veure l’anatomia de tothom en parts compartides, extremes”, afirma Rama.

Carol Rama va ser premiada l’any 2003 amb el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia per la seva trajectòria professional.

El MACBA inaugura l’exposició ‘Passat inquiet’

Marta López (@martalopa95) – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) inaugura avui divendres 20 de febrer l’exposició ‘Passat inquiet’. El museu va donar-li el tret de sortida ahir dijous a les set de la tarda, quan vàries persones van poder assistir a l’exposició per primera vegada i observar la feina de les comissàries Kristine Khouri i Rasha Salti. ‘Passat inquiet’ és el resultat d’una investigació duta a terme per aquestes dues comissàries sobre l’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina que va tenir lloc a Beirut l’any 1978.

Durant la segona meitat del segle passat, el món de l’art va veure el naixament d’exposicions de gran rellevància més enllà de les capitals occidentals. Amb l’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina com a eix central, l’exposició explora iniciatives prèvies com la I Biennal d’Art Àrab a Bagdad (1974), la II Biennal d’Art Àrab a Rabat (1976), el I Festival d’Assila (1976) i la Biennal de Venècia de 1976; i recupera iniciatives similars a la de Palestina, destinades a la defensa de causes com la lluita contra la dictadura de Pinochet o l’apartheid de Sud-àfrica.

L’Exposició Internacional d’Art en Solidaritat amb Palestina va néixer com una exposició itinerant organitzada per l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP) que tenia l’objectiu de recórrer el món fins a poder ser repatriada a Palestina. L’exposició estava formada per un total de 200 obres de 30 països diferents, esdevenint una de les exposicions més ambicioses del món àrab. El 1982, amb la invasió i el setge de Beirut per part de l’exèrcit israelià, els documents i la major part de les obres van ser destruïdes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El MACBA investiga críticament la seva pròpia Col·lecció a ‘L’herència immaterial’

Marta López (@martalopa95) – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ofereix des del 16 de maig del 2014 fins al 31 de maig de 2015 l’exposició ‘L’herència immaterial. Assajant des de la Col·lecció’ a la primera planta de l’edifici situat a la Plaça dels Àngels. Amb una durada de més d’un any, l’exposició és la primera d’una sèrie de tres anomenada ‘Aquí comença la nostra història’, que forma part del programa de la Commemoració del Tricentenari. El seu objectiu és la investigació crítica de la Col·lecció del propi museu “explorant els marcs polítics, les col·lisions culturals i els moments de ruptura on es van inscriure les pràctiques de l’art des de finals dels setanta fins a principis dels noranta”.

Comissariat per Valentín Romà amb col·laboració de Víctor Lenore, Antònia M. Perelló i Julián Rodríguez, ‘L’herència immaterial’ acull un total de 109 treballs dividits en sis àmbits temàtics: “El sagrat i el popular”; “El carrer, el mapa”; “El cos i el seu revers”; “Polítiques de ficció”; “Autobiografia i tautologia”; i “L’intangible”. Mentre que les cinc primeres sales acullen materials principalment visuals (quadres, escultures, vídeos, dibuixos i fotografies), l’última sala dóna el protagonisme al sentit de l’oïda i està habilitada per tal que els visitants puguin escoltar la banda sonora del període que va dels anys setanta als noranta. Vint anys d’evolució musical a Espanya, que inclou cinc nuclis temàtics: “La democratització de la festa”, “Cròniques de barri”, “La Movida”, “La xusma tenia raó” i “Aïllament indie”. En aquesta sala, a més a més d’una llista de reproducció per cada nucli temàtic, hi ha altaveus des dels quals es van reproduint totes les cançons per tal que el so ompli tota l’estància.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però l’exposició no només la conformen les obres d’art, sinó que aquestes venen complementades per quatre elements: materials d’època com revistes independents, llibres, articles de premsa i còmics; un espai sonor on es poden escoltar cançons pertanyents a les dues dècades que recull l’exposició; una cronologia amb els principals canvis historicoculturals del període i per últim una bibliografia on es mostra el treball de novel·listes, poetes, assagistes i historiadors vinculats amb els continguts de la mostra. Tot això converteix ‘L’herència immaterial’ en una exposició que demana llegir, mirar i escoltar.