Les reflexions sobre l”Art de la guerra’ són les protagonistes a l’ADNplatform

Marta López (@martalopa95) – La galeria ADN presenta l’exposició “Art of War” de l’artista plàstic Mounir Fatmi. Porta en actiu des del 22 de novembre del 2014 i es pot veure fins al proper 25 d’abril del 2015 a l’ADNplatform, les noves instal·lacions de Sant Cugat del Vallés. La mostra és una prolongació de l’exposició Light & Fire que la pròpia galeria va acollir i que va finalitzar el passat 16 de gener.

La imatge de presentació de l’exposició presenta a un grup de científics i intel·lectuals exiliats durant la Segona Guerra Mundial, pel seu origen ètnic o per estar en desacord amb la política nazi.

L’exposició pren el títol del llibre del mateix nom escrit per Sun Tzu i utilitza una de les seves frases per introduir la mostra: “Toda guerra está basada en el engaño”. Prenent això com a base, l’artista construeix un discurs sobre la guerra i la funció de la historiografia que permet a l’espectador adoptar una perspectiva crítica “allunyada de convencions i dogmes”. La seva intenció és mostrar per mitjà d’obres pròpies o materials d’arxiu les vivències i interpretacions sobre la guerra de diferents agents i èpoques.

Les principals obres que es poden veure a l’exposició són:

• El cartell original de la película La Pelle, basada en la novel·la de Curzio Malaparte, que vol relacionar-lo amb la fatalitat de la creixent set de poder de l’èsser humà.
• Les fotografies d’arxiu de la pel·lícula La battaglia di Algeri, de Gillo Pontecorvo. Fatmi utilitza l’aspecte històric i ideològic del film per mostrar les implicacions bilaterals que acompanyen qualsevol guerra d’alliberació nacional.
• El projecte La Quatrième Couverture, basat en una comparació feta pel propi artista per tal de mostrar els paral·lelismes entre les imatges dels mitjans de comunicació i les publicitàries. El resultat és la identificació d’una convergència entre les imatges que venen informació de guerra i les que venen productes de consum massiu.
• El video Muhammed Ali, The Labyrinth, on s’explica la història del boxejador afroamericà amb l’objectiu de mostrar les relacions de l’Islam amb els Estats Units.
• L’escultura After the Fall, un obstacle hípic fracturat i recolzat sobre una superfície inestable com al·legoria a la inestabilitat de l’economia nord-americana que hi havia a la vigília de la crisi financera del 2008.

El Centre d’Art Tecla Sala aposta per la crítica sociopolítica

Andrea Pérez (@andreaperez095) El Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet, acull “Qui té por del roig?“. L’exposició inclou els artistes espanyols del segle XX (a més d’alguns italians i francesos) que han escollit la crítica sociopolítica com a motiu del seu art. Tot plegat d’acord amb les preferències del fundador de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València.

La mostra inclou artistes com ara Anzo, Equipo Crónica, Rafael Canogar, Manuel Bouzo, Rogelio López Cuencia, Josep Renau o Juan del Campo, entre molts altres. Està dividida en sis àmbits:

• Els fotomontatges de Josep Renau, una forma d’activisme. 
  D’arrel vanguardista i amb influències del collage dadaista, els fotomuntatges de Renau són un referent clau de les formes d’expressió amb vocació revolucionària.
• El gravat al servei de la revolució
  Les premisses ideològiques expressades amb llenguatges diversos generen una presa de consciència mitjançant la tècnica del gravat, més assequible i proper als mitjans de comunicació.
• Crònica de la realitat social
  L’última dècada de la dictadura franquista va veure com alguns autors s’allunyaven del sentimentalisme tot fent servir el collage i la cultura pop com a noves eines per a la seva pintura amb biaix crític.
• La figuració narrativa
  Una aproximació “solidària, ètica i ideològica” mitjançant la fotografia per parlar d’injustícia, violència o alienació, i de les seves conseqüències.
• Apropiació d’icones artístiques i revolucionàries
  Els artistes que omplen aquest apartat empren imatges provinents d’obres mestres de la pintura o de l’escultura com a eines per transmetre el seu missatge ideològic.
• Descodificar el llenguatge
  La temàtica d’aquest àmbit se centra en l’anàlisi crítica del llenguatge i la semàntica.

L’exposició romandrà al Centre d’Art Tecla Sala fins al 8 de març del 2015. Us deixem amb algunes imatges de la mostra:

El MACBA investiga críticament la seva pròpia Col·lecció a ‘L’herència immaterial’

Marta López (@martalopa95) – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ofereix des del 16 de maig del 2014 fins al 31 de maig de 2015 l’exposició ‘L’herència immaterial. Assajant des de la Col·lecció’ a la primera planta de l’edifici situat a la Plaça dels Àngels. Amb una durada de més d’un any, l’exposició és la primera d’una sèrie de tres anomenada ‘Aquí comença la nostra història’, que forma part del programa de la Commemoració del Tricentenari. El seu objectiu és la investigació crítica de la Col·lecció del propi museu “explorant els marcs polítics, les col·lisions culturals i els moments de ruptura on es van inscriure les pràctiques de l’art des de finals dels setanta fins a principis dels noranta”.

Comissariat per Valentín Romà amb col·laboració de Víctor Lenore, Antònia M. Perelló i Julián Rodríguez, ‘L’herència immaterial’ acull un total de 109 treballs dividits en sis àmbits temàtics: “El sagrat i el popular”; “El carrer, el mapa”; “El cos i el seu revers”; “Polítiques de ficció”; “Autobiografia i tautologia”; i “L’intangible”. Mentre que les cinc primeres sales acullen materials principalment visuals (quadres, escultures, vídeos, dibuixos i fotografies), l’última sala dóna el protagonisme al sentit de l’oïda i està habilitada per tal que els visitants puguin escoltar la banda sonora del període que va dels anys setanta als noranta. Vint anys d’evolució musical a Espanya, que inclou cinc nuclis temàtics: “La democratització de la festa”, “Cròniques de barri”, “La Movida”, “La xusma tenia raó” i “Aïllament indie”. En aquesta sala, a més a més d’una llista de reproducció per cada nucli temàtic, hi ha altaveus des dels quals es van reproduint totes les cançons per tal que el so ompli tota l’estància.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però l’exposició no només la conformen les obres d’art, sinó que aquestes venen complementades per quatre elements: materials d’època com revistes independents, llibres, articles de premsa i còmics; un espai sonor on es poden escoltar cançons pertanyents a les dues dècades que recull l’exposició; una cronologia amb els principals canvis historicoculturals del període i per últim una bibliografia on es mostra el treball de novel·listes, poetes, assagistes i historiadors vinculats amb els continguts de la mostra. Tot això converteix ‘L’herència immaterial’ en una exposició que demana llegir, mirar i escoltar.

Les Implic/Accions de ‘Públic Objectiu’

ANDREA PÉREZ (@andreaperez095) El Centre d’Arts Santa Mònica promou esdeveniments per crear espais de reflexió al voltant de les practiques artístiques que s’exposen al cicle Trets enmig del concert. La primera a dur a terme aquestes Implic/Accions ha estat la Daniela Ortiz.

Ortiz és una artista molt vinculada al món de la immigració. La seva nova exposició, Públic Objectiu, pretén reflexionar sobre com es construeix el discurs sobre les polítiques de control migratori (i les seves conseqüències) als mitjans de comunicació. A continuació en podeu veure la roda de premsa:

L’exposició Públic Objectiu inclou, per exemple, un seguit de portades de premsa on s’ha substituït la paraula “musulmà” pel mot “jueu” a fi de visibilitzar que el rebuig col·lectiu cap a  l’antisemitisme no es correspon amb la despreocupació per la islamofòbia. Es tracta tot plegat d’una posada en qüestió del tractament mediàtic del fenomen migratori i els estigmes que això suposa.

L’equip de @bcn_sartllibera ha assistit a les Implic/Accions en relació a aquesta exposició: un programa d’esdeveniments oberts a fi de reflexionar sobre la temàtica de fons de l’exposició.

La primera d’aquestes iniciatives fou una conferència de Daniela Ortiz al voltant de la qüestió de les polítiques de control migratori i, en particular, de les deportacions forçoses. Allà també es tractaren qüestions com les traves que es posen als immigrants per a assolir la nacionalitat “sota un discurs institucional d’integració i de cohesió social”, tal com conclou Ortiz.

El segon esdeveniment fou una xerrada oberta amb l’artista i en Jorge Luis Marzo, comissari i investigador independent. Aquesta conversa va tenir lloc a l’Espai de l’Immigrant i s’hi van debatre temes com el tractament mediàtic de l’assassinat de 15 immigrants al Tarajal a mans de la policia espanyola o la islamofòbia que ha seguit als atemptats contra Charlie Hebdo. També es va apuntar el fet que l’immigrant sempre apareix als mitjans com un subjecte emocional, incapaç d’articular un discurs polític elaborat.

A continuació, algunes cites de la conversa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’exposició romandrà al Centre d’Arts Santa Mònica fins al dia 22 de febrer.

ET POT INTERESSAR:

• La paròdia ‘Estrecho Adventure‘ de Valeriano López (citada a la conversa per en Jorge Luis Marzo) :

• Apunt. Què és l’Espai de l’Immigrant?

La voluntat d’aquesta iniciativa és reconstruir el discurs sobre la immigració, tot trencant amb la bipolaritat que existeix entre el paternalisme i la criminalització mediàtica i política d’aquest fet.

El projecte és de carècter solidari i voluntari.  Té una doble vessant: d’una banda, construir aquest espai autònom assembleari de reflexió on tothom hi és convidat i, d’altra banda, crear iniciatives per resoldre necessitats més concretes: atenció mèdica, psicològica, assessoria legal, etc. També han promogut un espai d’acció poètica, literària i fílmica en pro de la migració: Migrarte.

• Caminando Fronteras

Un marc de crisi

Laura Genovard (@laugenquet) L’exposició ‘Hace falta un aislador’, una iniciativa del Centre d’Art Contemporani Piramidón va finalitzar ahir, 27 de gener, després de 2 mesos en actiu. La idea central de la presentació va girar entorn de la figura del marc. Alguns artistes van apostar per integrar-lo en l’obra, d’altres l’han refet de bell nou.

La peça que més impacte va causar sobre el públic és la composició de Luca Benites: un marc pintat de blanc amb un tall precís que representa el 17% de la creació. L’obertura fa referència a les retallades imposades pel govern d’Espanya en educació i cultura els darrers quatre anys. L’autor, mitjançant un missatge reivindicatiu, va voler transmetre un reflex de la societat actual, des del seu punt de vista,fracturada.

Breu explicació del concepte de l’obra per Alba Mellado, del Centre d’Art Piramidón:

Aviat farà un any que l’arquitecte brasiler resideix al Centre artístic. Preocupat per les  qüestions socials, Benites ha dut a terme exposicions individuals i col·lectives arreu del món: Shangai, Seoul, Busan, Copenhagne, Madrid, Bilbao o Lima són alguns dels indrets que han pogut veure de prop les seves obres.

Piramidón va néixer ara fa 25 anys. Localitzat a la zona barcelonina  de Sant Martí, l’edifici destaca per ser el més alt de tot el barri: té 16 pisos. Els objectius de l’espai són oferir un lloc de treball als artistes i alhora mostrar les seves produccions.  A més, totes les creacions un cop exhibides són posades  a la venda per afavorir la compra en el mercat de l’art contemporani.

Us deixem amb un petit tast dels espais del Piramidón:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

‘Perfect Lovers’ s’acomiada amb visites comentades gratuïtes

L’obra “Sense títol (Última llum)” de l’artista Felix Gonzalez-Torres que obria la ruta de l’exposició. El títol de “Perfect Lovers” deriva d’una de les obres d’aquest artista.

Andrea Pérez (@andreaperez095) – La Fundació Suñol va concloure dissabte 24 de gener l’exposició ‘Perfect Lovers. Art en temps de la sida’ amb visites guiades gratuïtes. L’equip de Barcelona s’ARTllibera va assistir a l’última de les sessions comentades que oferia aquesta entitat privada sense ànim de lucre, juntament amb la Fundació ArtAids.

Les obres que s’han pogut veure durant  tres mesos giraven al voltant del tema del VIH i confeccionaven un recorregut per les conseqüències socials d’aquesta malaltia durant els darrers 40 anys. L’objectiu principal era conscienciar al públic de la vigència dels greus problemes derivats de la sida.

Us recomanem fer un cop d’ull a les obres que es van destacar a la visita de cloenda:

Derek Jarman – Blue (1993)

Part 2
Part 3
Part 4
Part 5
Part 6
Part 7 (última)

Pepe Espaliú – Luisa II (1993) 

El treball fotogràfic de Nan Goldin

Eulàlia Valldosera – Vera Icon (2014)