La sessió d’aquest dijous ha tingut dos parts. En primer lloc, els alumnes s’han reunit a la biblioteca del centre, on en Pere Llobera ha començat a recopilar el borrador dels dibuixos que molts alumnes han creat perquè es plasmin al mur. En segon lloc, l’activitat s’ha traslladat al carrer per tal de mesurar la paret del mur on es traslladaran aquests dibuixos, acompanyats del missatge “ASPIRACIONS MÉS ALTES“.
Us deixem amb algunes imatges:
El mur tindrà un espai per als projectes dels alumnes i una inscripció: Aspiracions més altes
Els alumnes del CFA Can Serra van mesurar el mur tots plegats amb en Pere Llobera i l’Artur Muñoz
El pintor Pere Llobera quedà sorprès per l’alta participació dels alumnes a l’hora de pensar idees pel projecte
L’explicació prèvia va tenir lloc a la biblioteca del CFA Can Serra
La setmana vinent el pintor portarà una idea on tinguin cabuda totes les propostes dels alumnes
Andrea Pérez (@andreaperez095) El Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet, acull “Qui té por del roig?“. L’exposició inclou els artistes espanyols del segle XX (a més d’alguns italians i francesos) que han escollit la crítica sociopolítica com a motiu del seu art. Tot plegat d’acord amb les preferències del fundador de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València.
La mostra inclou artistes com ara Anzo, Equipo Crónica, Rafael Canogar, Manuel Bouzo, Rogelio López Cuencia, Josep Renau o Juan del Campo, entre molts altres. Està dividida en sis àmbits:
Els fotomontatges de Josep Renau, una forma d’activisme.
D’arrel vanguardista i amb influències del collage dadaista, els fotomuntatges de Renau són un referent clau de les formes d’expressió amb vocació revolucionària.
El gravat al servei de la revolució Les premisses ideològiques expressades amb llenguatges diversos generen una presa de consciència mitjançant la tècnica del gravat, més assequible i proper als mitjans de comunicació.
Crònica de la realitat social L’última dècada de la dictadura franquista va veure com alguns autors s’allunyaven del sentimentalisme tot fent servir el collage i la cultura pop com a noves eines per a la seva pintura amb biaix crític.
La figuració narrativa Una aproximació “solidària, ètica i ideològica” mitjançant la fotografia per parlar d’injustícia, violència o alienació, i de les seves conseqüències.
Apropiació d’icones artístiques i revolucionàries Els artistes que omplen aquest apartat empren imatges provinents d’obres mestres de la pintura o de l’escultura com a eines per transmetre el seu missatge ideològic.
Descodificar el llenguatge La temàtica d’aquest àmbit se centra en l’anàlisi crítica del llenguatge i la semàntica.
L’exposició romandrà al Centre d’Art Tecla Sala fins al 8 de març del 2015. Us deixem amb algunes imatges de la mostra:
Andrea P. Fernández (@andreaperez095) El diari anglès The Guardian s’ha fet ressò d’un article de Houman Harouni on es parla de la mostra de la fotògrafa Farideh Sakhaeifar. L’estudiant de doctorat de Harvard veu “traïció, treball i una forma de desaparèixer de la vida” a les imatges que l’artista iraniana va realitzar a Teheran.
L’autora, malgrat ser dona a l’Iran, imposa la seva voluntat mitjançant l’experiència de “Workers are taking photographs”
El diari es refereix concretament a la sèrie “Workers Are Taking Photographs“. Per a aquestes imatges, l’autora va demanar a uns treballadors dels afores de Teheran que es posessin davant de la seva càmera i es fessin un autoretrat amb unes mans de dona (l’ajudant de Sakhaeifar) sostenint un fons blanc darrera seu. A l’autora l’interessa captar la reacció d’aquests homes ja que ella, gràcies a la seva classe social (més elevada) i al seu coneixement de la fotografia, va poder invertir la relació de poder amb aquests homes. Així, la fotògrafa es pregunta sobre qüestions com el gènere o la classe, i ho emmarca tot plegat en una mateixa mostra de la submissió, sigui per por o amor.
La fotògraf iranana Farideh Sakhaeifar ha fet una síntesi dels seus darrers pensaments a “The Master’s Voice”
L’EXPOSICIÓ
La mostra de Sakhaeifar es pot veure actualment a La Casa Elizalde, un equipament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes imatges estan incloses a la mostra “The Master’s Voice“. El títol al·ludeix a una instal·lació amb veus de persones que esdevenen un clam únic, fidel al seu líder. Aquesta instal·lació recorda a una famosa publicitat de la companyia HMV on un gosset obeeix cegament la veu del seu amo procedent d’un gramòfon. L’autora es pregunta per què el gosset (i tots nosaltres nosaltres) respon de forma tant passiva i sotmesa.
A la instal·lació de ‘The Master’s Voice’ s’escolten diverses veus que semblen un únic crit
A l’exposició també s’hi pot veure Untitled, una sèrie de collage fotogràfic on es documenta tant la destrucció de mesquites i monuments a l’Irak per part de l’ISIS (l’Estat Islàmic de l’Irak i del Llevant) com el llançament d’aeronaus de la mà de la NASA. El motiu és que segons en Graham Fuller (analista d’Orient Mitjà i antic agent de la CIA), l’aparició de l’ISIS és en part conseqüència de la política dels Estats Units. Aquesta juxtaposició d’imatges “vol provocar que sorgeixi una pregunta: com i en quines circumstàncies es pot entendre, en el segle XXI, que l’Ésser humà pugui contemporàniament llançar una nau espacial per explorar el desconegut i, per altra banda, destruir, esborrar i desfigurar la història per a establir un estadi primitiu?”.
A la sèrie Untitled l’autora presenta una sèrie fotogràfica en format collage
La mostra, per a la cual col·labora Pheed.eu romandrà a La Casa Elizalde fins el 27 de febrer.
Marta López (@martalopa95) – L’exposició “The most important thing. Retrats d’una fugida” finalitza aquest diumenge 8 de febrer després de cinc mesos en actiu. Des del 19 de setembre, el CaixaForum ha obert una de les sales de la planta baixa per acollir les fotografies del nord-americà Brian Sokol.
Aquest fotògraf es dedica a documentar a través de les imatges les violacions dels drets humans i les crisis humanitàries, col·laborant regularment amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). La col·laboració entre Brian Sokol, l’ACNUR i l’Obra Social “La Caixa” ha aconseguit crear una exposició on es mostra d’una forma més propera la greu crisi humanitària que pateix un gran nombre de persones com a conseqüència dels conflictes a Síria, el Sudan del Sud, la República Centreafricana i Mali. En els darrers tres anys, més de 12 milions de persones s’han vist forçades a fugir de casa seva.
‘The most important thing’ permet conèixer la història de 24 d’aquests 12 milions. 24 fotografies per a 24 històries on es mostra el testimoni de 24 persones que, en el moment de prendre la fotografia, acabaven de veure’s forçades a fugir de casa seva i a endur-se el més important per a elles. Per aquest motiu, l’exposició gira al voltant de la següent pregunta: “Què és el més important que t’enduries si de sobte haguessis de fugir de casa teva i del teu país?”
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
I per a tu, quina seria la teva “most important thing”? Què t’enduries si de sobte haguessis de fugir de casa? Descarrega’t la fotografia de la pissarra i envia’ns via Facebook o Twitter allò que és més important per a tu i que t’emportaries si et veiessis obligat a marxar de casa teva.
Nova instal·lació ‘Cao’ de l’artista xinès AI Weiwei a La Virreina Centre de la Imatge
Marta López (@martalopa95) – La Virreina Centre de la Imatge acomiada l’exposició de l’artista xinès Ai Weiwei ‘On The Table. Ai Weiwei’ diumenge 1 de febrer. Des del 5 de novembre, l’espai situat a les Rambles ha ofert més de quaranta peces entre fotografies, vídeos, instal·lacions, maquetes, escultures, projectes de disseny gràfic, publicacions i música. Com a resultat, l’exposició permet recórrer la trajectòria artística d’aquest artista activista juntament amb obres inèdites i instal·lacions produïdes específicament per l’espai del Palau de la Virreina. Segons el propi centre, un total de 50.000 persones han passat per l’exposició durant aquests tres mesos, sense tenir en compte el recompte final que es farà diumenge.
La peça que ha cridat més l’atenció al públic assistent és la nova instal·lació ‘Cao’. La sala sencera és una obra en si, formada per les parets amb paper pintat i la peça central ubicada al terra que vol imitar a la gespa. La intenció d’Ai Weiwei és fer un joc de paraules amb un dels gestos més coneguts de la seva figura, el braç amb el dit del cor elevat, fent servir la paraula cao, que en xinès significa herba (câo) i alhora fuck (cào). És per això que el dibuix de les parets és un disseny que vol representar aquest gest tan característic.
L’obra d’Ai Weiwei serveix com a altaveu de la realitat política i social de la Xina actual, cosa que l’ha portat molts problemes amb el règim comunista xinès. La seva voluntat de fomentar la consciència crítica de la societat el converteix en un activista compromès. Weiwei veu l’art com un dispositiu des del qual es poden establir diàlegs i es poden compartir, analitzar i projectar diferents idees i visions. Aquest dispositiu és la taula: el lloc on la gent s’asseu a dialogar i conversar. L’artista reflecteix aquesta idea mitjançant la peça anomenada ‘Untitled (Ai Weiwei Studio Table)’, la taula on el propi Ai Weiwei duu a terme les reunions per organitzar els seus projectes i exposicions. Per aquest motiu, el títol de l’exposició és ‘On The Table’.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
ANDREA PÉREZ (@andreaperez095) El Centre d’Arts Santa Mònica promou esdeveniments per crear espais de reflexió al voltant de les practiques artístiques que s’exposen al cicle Trets enmig del concert. La primera a dur a terme aquestes Implic/Accions ha estat la Daniela Ortiz.
Ortiz és una artista molt vinculada al món de la immigració. La seva nova exposició, Públic Objectiu, pretén reflexionar sobre com es construeix el discurs sobre les polítiques de control migratori (i les seves conseqüències) als mitjans de comunicació. A continuació en podeu veure la roda de premsa:
L’exposició Públic Objectiu inclou, per exemple, un seguit de portades de premsa on s’ha substituït la paraula “musulmà” pel mot “jueu” a fi de visibilitzar que el rebuig col·lectiu cap a l’antisemitisme no es correspon amb la despreocupació per la islamofòbia. Es tracta tot plegat d’una posada en qüestió del tractament mediàtic del fenomen migratori i els estigmes que això suposa.
L’equip de @bcn_sartllibera ha assistit a les Implic/Accions en relació a aquesta exposició: un programa d’esdeveniments oberts a fi de reflexionar sobre la temàtica de fons de l’exposició.
La primera d’aquestes iniciatives fou una conferència de Daniela Ortiz al voltant de la qüestió de les polítiques de control migratori i, en particular, de les deportacions forçoses. Allà també es tractaren qüestions com les traves que es posen als immigrants per a assolir la nacionalitat “sota un discurs institucional d’integració i de cohesió social”, tal com conclou Ortiz.
El segon esdeveniment fou una xerrada oberta amb l’artista i en Jorge Luis Marzo, comissari i investigador independent. Aquesta conversa va tenir lloc a l’Espai de l’Immigrant i s’hi van debatre temes com el tractament mediàtic de l’assassinat de 15 immigrants al Tarajal a mans de la policia espanyola o la islamofòbia que ha seguit als atemptats contra Charlie Hebdo. També es va apuntar el fet que l’immigrant sempre apareix als mitjans com un subjecte emocional, incapaç d’articular un discurs polític elaborat.
A continuació, algunes cites de la conversa:
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
L’exposició romandrà al Centre d’Arts Santa Mònica fins al dia 22 de febrer.
ET POT INTERESSAR:
La paròdia ‘Estrecho Adventure‘ de Valeriano López (citada a la conversa per en Jorge Luis Marzo) :
Apunt. Què és l’Espai de l’Immigrant?
La voluntat d’aquesta iniciativa és reconstruir el discurs sobre la immigració, tot trencant amb la bipolaritat que existeix entre el paternalisme i la criminalització mediàtica i política d’aquest fet.
El projecte és de carècter solidari i voluntari. Té una doble vessant: d’una banda, construir aquest espai autònom assembleari de reflexió on tothom hi és convidat i, d’altra banda, crear iniciatives per resoldre necessitats més concretes: atenció mèdica, psicològica, assessoria legal, etc. També han promogut un espai d’acció poètica, literària i fílmica en pro de la migració: Migrarte.
Art Polític i Social a Barcelona 