La primera implic/Acció del cicle de Democracia

[CRÒNICA] Marta López (@martalopa95) – A les 7 de la tarda del passat dimecres 4 de març, l’espai de La Negreta va ser testimoni de l’inici de la conversa entre Pilar Bonet, crítica i comissaria independent, i un dels dos membres que conformen “el núcleo duro” de Democracia, Pablo España. “En realidad es algo más complejo. En cierta manera somos los que vamos activando determinados proyectos y determinadas acciones, pero Democracia en si mismo es mucha más gente” aclareix en Pablo España. L’ambient de proximitat entre els dos protagonistes i el públic l’aconseguiren les cadires col·locades en rotllana. La intenció era que fos una conversa oberta a tothom però amb les reflexions que intercanviaven Pilar Bonet i Pablo España com a eix central. Cara a cara, un davant de l’altre, amb un projector enmig dels dos que il·luminava la paret amb la pàgina web de Democracia.

La Pilar Bonet va ser l’encarregada d’iniciar la conversa. Prenent com a punt de partida l’exposició “No hi ha espectadors” que ofereix la planta baixa de l’Arts Santa Mónica, la crítica va treure a la llum el que seria el fil conductor de la conversa: el procés de creació de les obres de Democracia exposades a la mostra. “En el proceso está la fuerza del proyecto. En el proceso y luego en el impacto que se ha de generar”, reflexionava Bonet. “Son procesos largos en el tiempo que suponen investigación pero sobre todo acción”.

El recorregut que va fer Pablo España pels diferents projectes incloïen iniciatives exposades a l’Arts Santa Mónica, com “Il n’y a pas de spectateurs“, que dóna nom a l’exposició, però també d’altres que no apareixen al centre com “Subtextos” o “We protect you from yourselves”. Tots els exemples que va utilitzar per ensenyar el procés darrere de les obres exposades començaven amb la recerca d’un conflicte al qual apropar-se. El primer projecte, “Sin Estado“, es va dur a terme en el context dels assentaments il·legals de La Cañada Real a Madrid; i el de “Estado Asesino/Libertad para los Muertos“, a Ciudad Juárez (Mèxic). L’apropament al context i a la realitat darrere de les obres mostrava la importància del procés creatiu. L’acció artística no només era el cartell, l’eslògan o la iniciativa que emprenia Democracia. Era tot el procés, des de l’inici de la idea fins a l’exposició de l’obra.

Les converses improvitzades d’aquest tipus tenen un encant especial: se sap quan comencen però no quan acaben. A la recta final, la posada en escena que s’havia creat va donar peu a la intervenció del públic. Durant més de vint minuts, es va establir un diàleg entre un espectador i en Pablo España sobre el rerefons de Democracia. Un intercanvi d’opinions que va conduir fins al final de l’activitat, amb una última reflexió de Pilar Bonet a mode de tancament. En total, la conversa va durar al voltant d’una hora i mitja.

Democràcia du a terme la roda de premsa de ‘No hi ha espectadors’

Laura Genovard(@laugenquet).- La roda de premsa de Democràcia. No hi ha espectadors va tenir lloc el passat dimarts 3 de març. Els organitzadors del segon cicle de Trets enmig del concert va explicar als periodistes l’ideari del projecte a la Planta Baixa del Centre d’Arts Santa Mònica.
La crítica d’art Cèlia del Diego va encetar la conferència. La directora de la iniciativa va comentar que el títol de l’exposició prové de l’últim llibre de Frantz Fanon, Les damnés de la terre. A més, la xerrada va comptar amb la presència de dos dels membres de Democracia, així com també del representant de microRavals.

Els quatre membres del projecte minuts abans de l’inici de la roda de premsa

Les quatre cares responsables de la mostra van destacar que si no hi ha espectadors és perquè tots som actors. Democracia va néixer a Madrid l’any 2006. Els impulsors de l’agitprop reflexionen  en les seves obres sobre les estructures de poder i la seva influència en la societat. El col·lectiu és una crítica a l’actual sistema artístic que depèn i es manté mitjançant el sistema capitalista. Així doncs, la plataforma madrilenya difón missatges que s’integrin i es reforcin a dintre de l’espai social. La base de les creacions del grup és sempre l’oposició entre el poble i el govern.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El recull de vuit obres promou un homenatge al difunt anarquista Francesc Sabaté a través del missatge “La millor lluita és la que es fa sense esperança”. La línia de treball del conjunt d’artistes és sempre la relació de plantejaments compromesos amb allò real influint en àmbits com la cultura, la política o la tecnologia.

Comença la segona part del cicle “Trets enmig del concert”

Laura Genovard(@laugenquet).- El cicle  “Trets enmig del concert” organitzat pel Centre d’Arts Santa Mònica inaugurarà el pròxim dimarts, 3 de març, la segona exposició del projecte. “Democràcia. No hi ha espectadors” és el títol de la mostra realitzada per presentar  la lluita o els crits de guerra de filòsofs, pensadors o activistes que es dediquen a la creació de campanyes de contrainformació per donar veu a aquelles comunitats que desitgen defensar.

Cartell emprat per a la difusió de l’exposició a la pàgina oficial de Facebook.

Democràcia exhibeix l’ús que es fa del llenguatge en els espais públics recol·lectant treballs dels últims vuit anys on les paraules manifesten ideologia i posicionament polític. A més,  l’exposició rendeix homenatge al lluitador contra el règim franquista Francesc Sabaté quan es compleixen 100 anys del seu naixement.

La mostra s’oposa a la propaganda llançada per part del govern per acabar amb la manipulació a la qual els ciutadans es sotmeten diàriament. L’exhibició vol ensenyar a l’ésser social a entendre els missatges que els òrgans de l’Estat transmeten per tal de coresponsabilitzar-lo amb la comunitat, la política i la societat.

Les obres es podran veure a la planta baixa de l’Arts Santa Mònica. L’exposició es podrà visitar fins el 19 d’abril de forma gratuïta. L’aforament serà limitat de dimarts a dissabte.

Més informació: Localització i informació del Centre